Dijous un cop baixats del bus vam començar l’aventura de trobar el riad dins la medina. Ens va costar una mica, ja que es troba ubicat en un carreró que després es disgrega en molts altres carrerons, a cadascú més menut, fosc i rocambolesc 😉 I la conya està en què els números de les portes no segueixen la nostra estructura mental… no em demaneu quina segueixen perquè jo no ho tinc gens clar.
Un cop el riad ens va trobar jejeje el seu interior ens va enamorar. Aquests riads són com caixes lletges per fora amb diamants per dins. No t’ho esperes. L’estructura d’una riad ve a ser el següent: un pati interior prou gran i les habitacions al seu voltant. Hi ha 2 pisos i a cada pis 4 o 5 habitacions. A dalt de tot una terrassa preciosa amb el safareig. Vaja que el lloc preciós, silenciós, tranquil, però al mig de la medina ben a prop de tot ole ole
Vam sopar una micatona a la plaça del Jamaa el-Fna, vam fer la xerradeta amb uns polonesos que vivien a Londres, i tot passejant ens vam retrobar amb les japoneses del bus, que vam resultar ser canadenques. Quan es va fer l’hora vam marxar cap a l’aeroport per anar a buscar la familia d’en Jordi 🙂 L’avió va arribar puntual, però es van trobar amb un petit conflicte a la duana, a només 3 o 4 metres de nosaltres. Es va haver de pagar una multa al poli tocanassos i problema resolt.
Ja teníem aquí a l’Elisabet (la mare d’en Jordi), en Ton el seu marit i la Cris (una altra jejeje) la germana d’en Jordi!
El riad els va encantar 🙂
Divendres ja descansats i ben esmorzats vam decidir començar a veure una mica la ciutat. L’Elisabet i en Ton ja havien estat a Marraqueix feia 6 anys, així doncs ens feien més de guia ells que el propi Youssef, que desconeixia tan com nosaltres la ciutat.
Voltes pel món 