Dijous un cop baixats del bus vam començar l’aventura de trobar el riad dins la medina. Ens va costar una mica, ja que es troba ubicat en un carreró que després es disgrega en molts altres carrerons, a cadascú més menut, fosc i rocambolesc 😉 I la conya està en què els números de les portes no segueixen la nostra estructura mental… no em demaneu quina segueixen perquè jo no ho tinc gens clar.
Un cop el riad ens va trobar jejeje el seu interior ens va enamorar. Aquests riads són com caixes lletges per fora amb diamants per dins. No t’ho esperes. L’estructura d’una riad ve a ser el següent: un pati interior prou gran i les habitacions al seu voltant. Hi ha 2 pisos i a cada pis 4 o 5 habitacions. A dalt de tot una terrassa preciosa amb el safareig. Vaja que el lloc preciós, silenciós, tranquil, però al mig de la medina ben a prop de tot ole ole
Vam sopar una micatona a la plaça del Jamaa el-Fna, vam fer la xerradeta amb uns polonesos que vivien a Londres, i tot passejant ens vam retrobar amb les japoneses del bus, que vam resultar ser canadenques. Quan es va fer l’hora vam marxar cap a l’aeroport per anar a buscar la familia d’en Jordi 🙂 L’avió va arribar puntual, però es van trobar amb un petit conflicte a la duana, a només 3 o 4 metres de nosaltres. Es va haver de pagar una multa al poli tocanassos i problema resolt.
Ja teníem aquí a l’Elisabet (la mare d’en Jordi), en Ton el seu marit i la Cris (una altra jejeje) la germana d’en Jordi!
El riad els va encantar 🙂
Divendres ja descansats i ben esmorzats vam decidir començar a veure una mica la ciutat. L’Elisabet i en Ton ja havien estat a Marraqueix feia 6 anys, així doncs ens feien més de guia ells que el propi Youssef, que desconeixia tan com nosaltres la ciutat.
hola guapos
per fi he pogut posarme al dia del vostre viatge, com veig seguiu be i animats!
hi ha tantes similituts amb la india per el que veig…busos, distancias, gent, olors….jejeje
la vida a bcn segueix com sempre, tenim papereras, una mica d’ordre als carrers en comparació amb aquests paisos els cuals visitem…començan els carrers a estar preparats per el boom nadalenc i el clima tira que te va….
teniu visita no??? no sabia pas que vindria la familia del jordi a marrakeich! ja us falta menys per arribar al desert no??
si voleu visitar una cosa que ens va agradar molt a la olimpia i a mi aneu a las gargantas del todra aprop de Ouarzazate. Es una pasada!!!!!!!
jo ja porto una setmana i poc mes treballant i molt content! no em puc queixar de res!!!!!
bueno guapos, penso molt en vosaltres, no tinc el temps per escriure peró us porto adins!
fins ben aviat!!!!!!!!
ALBERT
Hola, com va tot? Pel q es pot llegir molt bé. Hi ha qui mira més el paisatge i hi ha qui dorm durant el trajecte. Però tot són maneres de viatjar. Ja sé notícies vostres (les últimes ) per l’Anna. I les anem passant a la resta de la família. Bé de moment res més ja parlarem quan pugueu connectar-vos. Molts petons a tots,
Laura
Marràqueix (nom original en berber Tamurt n Akkuc, “terra de Déu”; en àrab مراكش Marrākeš) és una ciutat del sud-oest del Marroc, al peu de l’Atles, a 466 m d’altura. L’any 2004 tenia una població oficial de 1.036.500 habitants, xifra que quedaria molt curta en estimacions no oficials.
Té el soc (mercat berber) més gran del Marroc i la plaça més atrafegada de tota l’Àfrica, anomenada Djemaa el Fna. Marràqueix està dividida en la Medina i la ciutat moderna. Té diversos monuments declarats Patrimoni de la Humanitat, cosa que la converteix en el principal atractiu turístic del país.
La ciutat ha originat el nom català del país, Marroc, que és una deformació del nom àrab de Marràqueix. El primer nom de la ciutat va ser Marrúkeix (“vés-te’n corrents”).
El clima és mediterrani sec. La temperatura mitjana anual és de 19,2ºC i oscil·la entre els 11,6ºC de gener i els 27,6ºC de juliol. Les gelades són escasses mentre que les altes temperatures són habituals durant l’estiu, i superen els 40ºC en diverses ocasions cada any. Les precipitacions són de 247 mm anuals concentrades d’octubre a maig, moltes vegades de forma torrencial.