Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Índia’ Category

Fins dilluns, vam estar a Fort Cochin amb en David, menjant closca (llagosta i gambes tigre) per dinar i per sopar. I dilluns al matí vam agafar el tren per baixar una mica més al sud fins a Amritapuri, on hi ha l’ashram de l’Amma.

David i Cris al ferri

En David i jo mateixa en el ferri que ens va portar de Fort Cochin a Ernakulam, on vam agafar el tren.

Per als qui no coneixeu l’Amma, és una dona hindú que es “dedica” a fer abraçades a aquelles persones que ho desitgen, oferint el seu amor i compasió. Doncs nosaltres teníem la curiositat de veure on viu i l’ambient que es respira per allà.

Després d´haver-hi estat, he de dir sincerament que cadascú hauria de viure l’experiència, ja que res del que et pugui dir qualsevol altra persona et servirà 😉

El bon home de la canoa

Per creuar el canal i arribar a l’ashram ho vam fer amb canoa.

Nosaltres tres ens ho hem passat bomba. Per començar vam demanar una habitació pels tres, teníem els nostres dubtes de què ens la donessin, ja que a l’ashram (al igual que a la resta del país) es separen el sexes en moltes de les activitats del dia. Però mira, com sempre en Jordi va fer el seu toc màgic i habitació per tres, en un edifici extern a l’ashram just davant del mar aràbic i amb vistes al mar jejeje Tremendo!

L’habitació venia amb un matalàs més o menys decent que vàrem concedir al Jordi… i en David i jo ens van tocar uns matalassets boturots, però pitjor hauria estat dormir directament al terra jejeje També ens entrava una petita sargantana al “pack”, que al principi vam agrair moltíssim ja que es mengen tot tipus d’insectes… resulta que aquesta no! Jo penso que devia ser vegetariana com la resta de l’ashram, ja que de mosquits i puces no se’n va menjar masses…

Això sí, semblava que tots 3 tinguéssim 15 anys i fossin de colònies amb el cole. Uns riures de nit, una partideta de UNO, una estesa de roba bruta i neta, genial!

La nostra estada ha estat molt divertida i agradable: bon menjar, bona companyia, en David i en Jordi a classe de meditació, unes remulladetes al mar Aràbic, passajades amb bus…

Jordi banyant-se a la posta de sol

En David i en Jordi van patir una bona “clatallada” del mar 😉

Després de l’experiència a l’ashram va arribar l’hora dels “fins aviat”. En David es va quedar a l’ashram per un dia més i després continuar al sud per fer un curs de ioga. I nosaltres dos van tornar a pujar cap al nord, cap a Alleppey on ens venia de gust fer una nit als houseboats (Kettuvalloms).

Però no hem estat de sort: la majoria estaven ja reservats i un parell que no ho estaven ens demaven masses calers per l’estat en el que es trobaven les barquetes! Quedarà pendent pel proper viatge a Kerala (sud de l’Índia).

Així doncs, hem tornat a fer camí cap a Fort Cochin per menjar closca i descansar una mica abans de tornar a Delhi i fer lúltim tram del nostre fantàstic viatge.

Anuncis

Read Full Post »

Ahir dijous vam fer la versió hindú de la mítica sèrie de TV1 “El verano azul”.

Vam llogar unes bicis, una mica bastant atrotinades, per 40 rúpies/dia/bici i ens vam dirigir al ferri que en 5 minuts ens deixaria a l’Illa de Vypeen.

Al ferri com a quasevol altre transport a l’Índia, a tope! Empemtes per entrar, per sortir, per comprar el tiquet…

Dalt del ferri amb bici, cap a Vypeen Island

Sota el sol matador!

Arribats altre cop a terra ferma, teníem per endavant 23 quilòmetres, un sol de justícia, en Jordi fotut de l’esquena i un seients de bici per deixar-nos ben estovadet el cul.

A l’India has d’anar amb compte amb la gent que camina per la vorera, les altres bicis, les motos (n’hi ha moltes!), els tuk tuks, els turismes, els camions, els autobusos que paren alla on volen, quan volen i com volen, els animalons de la zona, amb els sotracs de la carretera… vaja que ara començo a entendre el perquè de tenir sempre la mà al “pitu” o al timbre en el nostre cas.

23 quilòmetres més tard, centenes de vehicles, una desena de ponts, 2 botelles d’aigua i un coco vam descobrir aquest petit paradís:

Canals i palmeres de Vypeen Island

Palmeres i més palmeres, canals on l’aigua dolça es barreja amb la salada del mar Aràbic

I al final del camí Cherai Beah.

Charei Beach, Vypeen Island

No hi havia gairebé ningu a la platja… seré sincera, només hi vam veure un grup de noies turistes, eren 3 o 4…

Vam caminar una mica més per aprofitar la sol.litud i ens vam quedar en banyador. L’aigua no era freda, pero les onades tenien molta força quan tornaven mar endins. Et xuclaven els peus. Vam decidir ser prudents, ja ens havien dit que era una zona perillosa per al bany.

Vam conèixer un pare i els seus 3 fills, hindus però vivint a Dubai. Vam fer la xerradeta i ens va fer fotos, ja que era fotograf professional.

Les dones d’unes casetes del davant també van aprofitar per fer una mica el tafaner i intentar xerrar amb nosaltres, però la manca de l’idioma ens va limitar mooooolt 🙂

Després a dinar gambetes i per tornar vam escollir fer-ho amb tuk tuk. Vam instal.lar les 2 bicis com vam poder al sostre del petit tuk tuk i cap al ferri s’ha dit.

Pel camí vam tornar a gaudir del meravellós jardí d’aquesta illa:

Vypeen Island, un petit paradis

Read Full Post »

Dilluns vam agafar tren per tornar cap a Delhi, on hi vam fer la nit. Dimarts a mig matí vam agafar un avió cap a Kochin al sud de l’India, uns 3000 km cap a l’equador 😉

Mentre entràvem a l’avió, un noi ens va cridar l’atenció: ei Bon dia! Ja ens ho diuen ja els castellans: “Los catalanes siempre por todas partes”… doncs serà veritat tu!

Així vam conèixer en David de Vic. Després va resultar que erem a la mateixa zona per dormir, cosa no massa difícil, si tenim en compte que els hotels estan concentrats entre 2 o 3 carrerons jejeje

El dia següent, ens vam tornar a topar amb en David i vam decidir anar a dinar junts. Tot decidint que feiem, vam trobar un nano, en Mohammed que en David havia conegut aquell mateix matí. En Mohammed ens va portar a veure un amic seu que tenia paradeta de peix i marisc. Mare meva quines gambes tigre, quins gambots, quines llagostes, quins peixots més preciosos!!! Ens feien els ulls “xirivites”. Vam comprar un 1 kg i mig de gambes i gambots, 3 llagostes i un calamar.

Aleshores un iaio que hi havia per allà ens va agafar la bossa i ens va portar al resturant on treballava, per a cuinar les bestioles.

David, Cris, Mohammed i Jordi

Aquí ens teniu, amb en Dabid i en Mohammed, fent un cerveseta i unes cocacoles.

Per dissimular que et porten cervesa, te la serveixen en una tetera i et porten tasses amb nansa… jejeje “cada loco con su tema”

Ole ole! Visca el marisc jejeje

Us he de dir que vam patir molt i mooooolt.

Vam fer una bona sobretaula, i a les 18h de la tarda deixàvem el restaurant per tornar cap a la zona dels nostres respectius hotels 🙂

Read Full Post »

Cris amb Sari

Així em m’han deixat després de més de 30 minuts amb tres dones, una mare i les seves dues filles 🙂

La cerimònia de vestir al nuvi ha estat molt bé. Amb tota la familia de testimonis, en Vishnu ha pujat damunt d’un petit altell. Davant d’ell un “sacerdot” i un cunyat d’ell. Mentre el “sacerdot” feia la seva feina, el cunyat anava ajudant a vestir al nuvi. Un cop vestit i sense les sabetes, es van fent ofrenes. Altre cop la familia ha tret bitllets i els hi ha fet ballar damunt del cap, per donar bona sort. Nosaltres ens hi hem apuntat.

Tot d’una s’ha començat a sentir música fora la casa. Al sortir ens hem trobat un elefant, 2 camells i un cavall. Tots ells engalanats. Envoltats per els veïns, amics, familiars. Una festassa impressionant. El nuvi ha pujat damunt del cavall i hem començat a anar cap al temple. Primer l’elefant, després els camells, la gent i el cavall amb en Vishnu i una nena menuda de la familia. Per il.luminar la festa ambulant, duien a costat i costat un filera de nenes, noies, dones i velletes, carregades amb uns llums fluorescents. El cotxe que generava la corrent per la llum anava darrera del cavall. Realment s’ha de veure, és absolutament increible!

Al temple, mentre en Vishnu, els seus pares, germana i familiars més directes, feien les ofrenes, en Jordi i jo, hem estat capturats per una familia i el “sacerdot” del temple, els quals han volgut fotos amb nosaltres jejeje Jo ara veient les fotos puc entendre el perquè jejeje Erem tot un espectacle!

Jordi i Cris cami de la sala de festa

La cara d’en Jordi diu molt de la bogeria, la festassa i l’alegria que brotava de la gent. La meva era de l’apretada que m’han fet a la cintura, per a no arrosegar el sari jejeje

Després del temple, hem girat cua i hem anat anant molt a poc a poc cap a la sala on es celebrava el casament. Cada 5 minuts paraven, perquè algun dels nois de la comitiva es posava a ballar. I allà al mig del carrer, tots a ballar com a bojos. Nois cap aquí, noies cap allà, ara tots junts, més calers cap aquí, més calers cap allà. Crec que mai havia vist volar tants bitllets a la meva vida. Es ben bé que les pelis de Boliwood no tenen res a fer amb la realitat 🙂

A la sala de casament, una mena de restaurant especialitzat en bodes, hi havia ja familiars del nuvi i de la núvia. De l’interior sorgia música, a un volum inhumà! En Jordi s’ha vist arrossegat cap a la petita tarima de ball i jo he posat al cul a la cadira ja que el sari m’estava realment fent sentir com la Scarlata O’Hara quan li apretaven la faixa…

Un cop acabada la música, ens han dit que al pati hi havia ja el menjar. Un mena de buffet, amb una mica de tot. I mentre erem allà menjant el que era el nostre primer mos del dia, la núvia ha arribat!

Al tornar a la sala, tots dos, Vishnu i futura dona, eren als trons. La gent anava pujant a la tarima per fer-se fotos amb ells. Nosaltres també, és clar!

Quant han acabat les fotos, la gent ha començat a desaparèixer. Els uns cap a casa seva, la familia de la núvia cap el pis de dalt (on hi havia habitacions per descansar) i els nuvis i la familia del nuvi al pati per a fer un mos.

Quan han acabat de sopar, la núvia ha pujat al primer pis amb la familia per descansar, en Vishnu s’ha assegut amb nosaltres i els seus germans i amics. Cada vegada quedava menys gent a la sala.

A les 2:30 de la matinada, la núvia ha reaparegut i s’ha iniciat la cerimònia religiosa, amb 2 “sacerdots” el de la familia d’ell i el de la familia d’ella 🙂

Nosaltres hem gaudit una mica de la cerimònia, però degut a l’hora que era i el viatge etern del dia anterior ens hem retirat.

Els mateixos nois que ens han recollit al migdia ens han tornat a l’hotel.

Hem estat encantats de poder gaudir d’un dia tant especial per a tanta gent. Agraïts per la rebuda i l’afecte que ens han mostrat en tot moment.

Són aquests moments els que fan dels nostres viatges irrepetibles i màgics. Cada dia ens agrada més el món amb les seves diferències i amb la seva riquesa de gent.

Read Full Post »

Abans que res heu de pensar, que els indius són indius, però de la mateixa manera que ells pensen que nosaltres som occidentals, occidentals. Així doncs vam fer allò de:

“Allí donde fueres, haz lo que vieres”

)

En Jordi va acabar amb turbant i jo amb sari i mil milions de pulseres 😉

En un principi a les 11 del matí havien de venir a buscar-nos per anar a casa del Vishnu, però la recollida s’ha allargat fins a les 14h de la tarda. Mentre esperàvem hem anat a l’estació de tren, passant per 3 tuktuks diferents, cada vegada que un dels conductors es trobava amb un cosí, un amic, un tiet… i ell tenia quelcom a fer, ens feien canviar de tuktuk i seguir amb un altre… Tremendos.

Després ens hem comprat una samosa, prevenient que el bodorrio no seria fins al vespre i no cataríem res fins aleshores. Una paradeta en una floristeria, per comprar un “bouquet” de 20 roses vermelles. Hotel i esperar al germà, o cosí o amic d’en Vishnu.

Ens han vingut a recollir amb tot terreny, tres nois, ben modats, amb tratges i corbata. I ens han portat a casa de la familia d’en Vishnu. Al baixar del cotxe hem estat l’atracció dels veïns, i no ho hem deixat d’ésser el punt de totes les mirades fins que hem tornat l’hotel a les 3 de la matinada.

A casa la familia d’en Vishnu, hem conegut parents, amics, veïns. Molts nois que parlaven castellà, o si més no anglès. Poques dones que parlessin en anglès, o si més no cap. A mi sempre em toc al part mímica i còmica de les conversacions jejeje. Però al final sempre ens entenem.

A una certa hora de la tarda, les dones, inclosa jo, hem anat a un pou a uns 200 metres de la casa, per fer una cerimònia d’ofrena als déus 🙂 Davant nostra 2 nois amb tambors. Quan hem tornat a ser davant la casa, unes noies de la familia han començat a ballar, envoltades per la resta de la familia. Per donar bona sort a les que ballaven les altres dones de tant en tant treien bitllets de 5, 10 o 20 rupies i les feien ballar per damunt del cap de la que ballava. Després els diners anaven a parar als tamborilers ole ole

Evidentment m’ha tocat sortir a ballar… Les bones noies totes encantades de veure’m i dient que ho feia molt bé, però al seu costat semblava un sac de patates sense gràcia jejeje

I ara ja era el moment de posar-se guapes i guapos per al casament. La casa s’ha començat a buidar de veïns i amics. Els familiars, dones cap aquí, nens cap allà, tothom ocupat amb les seves vestimentes.

Read Full Post »

Dissabte 5 del matí sortim de l’hotel de Laxman Jhula camí de Haridwar, on hi ha estació de tren. Són només uns 30 km amb cotxe, que fem en aproximadament 50 minuts. Hem arribat per pèls al tren jejeje

Vam pagar per anar amb classe Sleeper, que és la categoria més baixa per un tren llitera. Però no ha estat malament. Fins a una certa hora jo he estat estirada al banc fent nonetes, però hi hagut un punt en que han començat a pujar nens d’institut, després homes de negocis, després nens d’universitat… Ha estat divertit verure’ls passar per davant nostre, i haver de decidir si seien o no al meu costat, ja que en Jordi estava tot ben estiradet al seu banc, roncant 😉 Perquè ho entengueu, aquí a l’Índia, hi ha vagons especials només per a dones. Així doncs quan veien que havien de seure al costat d’una dona, dubtaven. D’homes de negocis que no s’hi ha assegut cap, de nanos de univeristat uns quants jejeje

5 hores i 45 minuts després hem arribat a Nizamuddin Railway Station. Com que no sabíem el preu del tuktuk fins a l’altra estació, hem preferit fer un pre-paid taxi. Aquí tenen unes petites oficines a les estacions, aeroports… on dius el punt final i et cobren el preu “legal” per kilometratge 🙂 Com entendreu això no agrada gaire als taxista, que sempre intenten treure’t els calers. Amb el pre-paid hem pagat 65 rúpies i els taxistes ens demanavem 200 o 400 rúpies!

Ha costat 3 o 4 tuktuks, per finalment aconseguir parar un que vulgués el paper del pre-paid. Hem anat la mar de bé i li hem deixat propina.

A Old Delhi Railway Station, hem anat directes a la “cloak room”, espais on pots deixar la maleta 24h per 10 rúpies. Fantàstic.

Una mica més lleugers, ens hem arribat fins a  Connaught Place, una sèrie de places oncètriques plenes de botigues, restaurants i molt moooooolt de trànsit!

Ens han recomenat un restaurant, Veda, cuina de la terra, molt bo. Preus de Barcelona però ha valgut la pena. Després hem descobert les famoses pastisseries Nirula’s, hem fet un sprite i ens hem connectat a internet. Ja tenim vol per marxar al Sud ole ole

Sortint hem anat a una llibreia on ens hem comprat la Lonely Planet de l’Índia, última edició i en anglès.

Agafem un tuktuk i cap a l’estació. Allà una mica de confusió amb les vies del tren, els trens i la gent, però com que hema rriabt amb temps, no hem hagut de córrer com a les 6 del matí.

De Delhi a Jaipur hem viatjat amb classe de llieteres de 3 sense aire acondicionat. Mateixa estructura que al matí, una mica més net, manta, llençol i coixí. Si volies sopar, 38 rúpies. Jo no he volgut sopar, el dinar em tenia encara enfeinada. En Jordi ha hagut de patir una mica un cop sopats, ja que quan anava a tornar la safata de plàstic, ha vist com tots els indius la tiraven per la porta del tren sense cap mena de mania…

Jaipur 00:45, arribem amb una hora de retràs. Només posar els peus a la plataforma i veure’ns la cara de guiris, ens ataquen per totes bandes: taxi, taxi,taxi, tuktuk, tuktuk, hotel, hotel, “where you from?”….Hem donat el nom de l’hotel mil vegades, i sembla que ningú té idea d’on parar, així que truquem en Vishnu (el nuvi) i ens dóna mé sindicacions. A tot això ens ha clissat un nano jove, que sap on és l’hotel i ens porta per 100 rúpies, preu que en Vishnu ens havia dit, eprò que cap tuktuk ens volia cobrar jejeje

El nano del tuktuk molt correcte, ens ha deixat a l’hotel i li hem donat propina.Ha canvi ens ha donat els seu número de mòbil per si necessitem tuktuk mentre som a Jaipur.

L’hotel és d’indius, indius, més aviat brut, sorollós, però en Vishnu ens hi ha convidat i nosaltres contents de tenir un llit on fer nones després del dia de tren, tuktuks i altres!

Bona nit!

Read Full Post »

During our days in Laxman Jhula (Rishikesh) we met 3 amazing girls, Raven and her daughters, Sophia and Isabelle. We really enjoyed those days. This video is our little gift for them.

Girls, we’ll see you soon in Australia! Kisses, Jordi and Cris

———————————————————-

Durant l’estada a Laxman Jhula (Rishikesh) vam conèixer 3 noies meravelloses, la Raven i les seves filles, la Sophia i la Isabelle. Vam gaudir molt d’aquells dies. Aquest video es el nostre petit regal per a elles.

Noies, ens veiem molt aviat a Austràlia!  Petons, Jordi i Cris

Read Full Post »

Older Posts »