Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Marroc 2006’ Category

Divendres passat, 1 de desembre, vam empendre el viatge cap a Ajdir, població que es troba 8 km d’Alhoceima, a la costa mediterrània. Allà hi tenim un bon amic, l’Azzedine i la seva meravellosa familia.

Tot i que hem fet aquest trajecte 2 vegades ja! mai saps com anirà la cosa jejeje I no és que nosaltres com a forasters siguem uns llepafils, crec que ja hem donat prou voltes per aquest país, per haver perdut les manies als autobusos, taxis, carreteres, cabretes i altres animalons que van pasturant…

Però tot i això, els propis marroquins parlem d’aquesta carretera, la de Ketama, com una de les més dures.

Són aproximadament uns 200km de curves i curvetes per les muntanyes del Rif. Que la primera vegada pecant d’ignorants vam fer una meitat en un bus desmarxat i l’altra meitat en gran taxi. L’any passat, però, ja més experts vam agafar un bus de la companyia CTM, la “bona” i “comfortable”… Res a veure gent!

Aquest any doncs vam tornar a provar sort amb la CTM. Camí d’anada de ChefChaouen a Ajdir, sortida a les 6:30h del matí arribada cap allà les 12:30h del migdia. Sense cap incident, ni curiositat. Una mica marejats al final del camí, però prova superada! Recordeu 6 hores de trajecte, 200km…

A Ajdir, ens esperava l’Azzedine, en una cruïlla de carretera que li diuen “Control” i que van heredar de l’època en què els espanyols rondaven per la zona. Era el punt abans d’entrar a la ciutat d’Alhoceima on feien els “controls”.

A casa de l’Azzedine, la familia! La mare, la Fadma, la germana menuda, la Dúnia, el germà mitjà, en Ibrahim i un cosí germà que estudia a la ciutat, en Mohamed. Com sempre, molts petons, moltes abraçades i molt d’afecte de retrobar-nos. Ens estimen moltíssim i ens cuiden com a fills 😉

A la platja, en un “chiringuito” (guingueta en català…) hi treballa el pare, en Mohamed però al qual anomenen Django. Ell està al paradís. A la platja nit i dia, pescant, nedant, corrent, atenent a la gent en el seu “chiringuito”. És un sol d’home que només veure’ns va saltar de l’alegria 🙂

Els 4 dies a casa l’Azzedine, com SEMPRE, fabulosos, tremendos, esgotadors per l’estómac de tant menjar i menjar, de riure molt, de tranquil·litat per les orelles pel silenci nocturn, de calma…

Jo, afortunada com sóc, em van fer un regal preciós (com sempre). Una veïna i amiga de la familia, una noia estupenda, la Siham, experta en tatuatges de henna, em va deixar unes mans precioses. Em va tatuar el que tatuen a les núvies el dia abans del casament 😉 jejeje

I va tocar tornar altre cop a ChefChaouen, i aquí ve la peripècia del viatge… Vam tornar a escollir la CTM per tornar al poble, pensant que seria la cosa plana i lleugera… però en aquest país cada conductor, cada autobus, cada viatge no té res a veure amb l’anterior.

Vam sortir d’Alhoceima a la 13h del migdia. Al poc de començar les curves, l’avi del seient del davant es va marejar… i el pobre no va poder descansar, és a dir, “gomitar” fins que vam parar a 2 km de Targuist, suposadament la primera parada del trajecte. Vam parar en una benzinera durant els 30 minuts de rigor, per a què el conductor, sobretot, i la resta del passatge mengi quelcom. Eren les 15h de la tarda, havíem fet 65 km…

Nosaltres creiem , erròniament i degut a què havíem dormit tot el camí, que ja havíem passat Targuist! Però no! Erem exactament a 2 km. I no tenen els nassos els tius de parar a la benzinera mitja hora per després fer els 2 km fins el poble i tornar a parar per baixar i pujar la gent?¿? Són la bomba!

Gràcies a la mama de l’Azzedine, vam fer un bon esmorzar abans de marxar, ja que degut als mil viratges de la carretera i la poca destresa del conductor, erem tots plegats sèpies marejades 😉 No vam menjar a la benzinera.

Quan quedaven uns 35km per arribar a ChefChaouen, vam tornar a parar 30 minuts, evidentment ara per sopar, degut al fet que ja eren les 19:30h!!!!!

Aquí en Jordi, amb força mala llet al cos, cosa molt poc habitual en ell, vam menjar unes costelletes de xai a la brasa tremendes… però per tocar encara més els nassos, el conductor va decidir que ja feiem tard i en Jordi va haver de fulminar-se l’últim tros de carn sencer i jo fer un glopet de Mirinda corrents, ja que el conductor pitava insistenment.

Amb la panxa plena, però una mica emprenyats, van aconseguir arribar a l’estació d’autobusos, cap allà les 20:15 de la nit… Havíen passat set hores i quart 😦

Arribem al poble amb la il·lusió d’agafar un petit taxi per remontar la mega pujadeta que hi ha per arribar a casa d’en Youssef… i ? rien de rien… ni taxis, ni estació ni pesats buscavides. Tot tancat…

Doncs apa! Carrega la motxilla i començar a pujar la rampeta jejeje

Ja hem decidit que la propera vegada que anem a Alhoceima ho farem en avió 😉

Read Full Post »

Fotos i més fotos!

Per alguna raó no he pogut anar penjant les fotos al bloc. I com que no tenia la més mínima intenció de discutir amb ningú i molt menys amb la pantalla de l’ordinador, vaig cercar una solució. I la vaig trobar 🙂

Al següent enllaç podreu accedir a les fotos sempre que vulgueu.

www.flickr.com/photos/voltespelmon

A més a més, posaré aquesta enllaç en el menú de la dreta de la pàgina, juntament amb la resta de enllaços d’ altres blocs, amb el nom d’ ÀLBUM DE FOTOS

Espero que us agradin.

Cris

Read Full Post »

Ja en teníem ganes de tornar. Moure’s pel Marroc amb els seus transports és esgotador. Ara ens queda un mes per descansa aquí a ChefChaouen. Només ens queda un petit viatge a Alhoceima, a la costa mediterranea, anant cap a Melilla. Allà hi tenim un bon amic, l’Azzedine i la seva familia. Hi passarem uns dies 🙂

Read Full Post »

Ja l’any passat, Fes va resultar un puntet negre en el viatge. I aquest any ens vam proposar de donar-li una segona opció… ara dic que potser haurà de ser una tercera.

Després del viatge de més de 5 hores, vam sortir de l’estació en busca d’un petit taxi que ens portés a un hotel que ens havia recomenat un amic, en Rami. Ja tots 3 instal·lats dins del taxi, en Youssef li va dir el nom de l’hotel. El taxista, una mica… no sabria com qualificar-lo…, no sabia on era. Així que va sortir del taxi a preguntar als altres taxistes. Els quals tampoc coneixien l’hotel. Vist el panorama en Youssef va provar sort amb un segon hotel. El taxista com que tampoc el coneixia es va emprenyar i li va dir a en Youssef que si no sabia on anava que baixessim del taxi!

Apa doncs… tornem a sortir del taxi, baixem les motxilles… és el cuento de nunca acabar. En Youssef que torna a trucar el seu amic Rami, aquest que li diu que li demanem al taxista que ens porti fins la medina, i que un cop allà demanem per l’hotel. Tornem al taxista simpàtic i li demanem per anar a la medina, i ens diu que com que està a pocs metres que hi anem a peu… aquest tiu no tenia ganes de pencar i a més la seva dona no el tenia prou content!

Tornem a carregar motxilles a l’esquena i marxem cap a la medina. Per sort no quedava massa lluny. Era de nit i la medina força buida ja, però com sempre queden alguns buscavides. En aquest cas un nano jove, uns 14 o 15 anys. Al principi no li fem cas, però estem cansats i ens deixem portar per ell. Ens porta a 2 pensions o hotels, a cada qual amb més jeta! Habitacions que fan pena, sense lavabo o sense dutxa, i ens demanen 60€! i un be negre! Li diem al nano que ens deixi, que ja ens espavilarem. Sembla que ens fa cas, només ho sembla.

Anem perduts per la medina i en un punt, un nen d’uns 10 anys en avisa que la porta cap a la que anem està tancada i no podrem sortir per allà de la medina. En Jordi li demana al nen que ens digui si coneix algun hotelet, el nen ens dóna bon rotllo. Ens porta per uns carrerons on hi trobem un riad. Entrem. Ens demanen 100€ per l’habitació, i encara ens fan un favor, perquè als altres guiris els demanen 250€… quina poca vergonya que tenen. Sortim d’allà. Amb tot això ha tornat apareixer el primer nano, el pesat de collons. Vol, fer fora als 2 menuts que ara ens acompanyen. Però nosaltres resistim i seguim als més petits. Ens porten a un hotel: COMPLETO! colló quina nit més llarga, sembla la historia interminable II (la I és la del bus de més de 5 hores…)

Finalment ens porten a un hotel gran, per guiris, i resulta ser el que haviem demanat en primera instància al taxista malfollat (perdó). Demanem preus: habitació triple, bany i lavabo, més esmorzar 57,50€! Funtàstic! Ens quedem. Donem una propineta als menuts, tot i sabent que l’altre més gran els pegarà per aconseguir els calers… això sembla la selva!

L’hotel prou bé, envellit però molt net!

Sortim a fer un mos per sopar i ens adonem que l’estació de busos i per tant la parada de petit taxis, estaven a menys de 500m… la mare que va p… al taxista! I tot el merder que ens hauríem estalviat!

El sopar horrible! Decidim que el dia següent agafarem el primer bus cap a ChefChaouen. Fes quedarà per al següent viatge o no…

Read Full Post »

Si fossim novells en el camp del bus crec que el que us explicaré a continuació ens hauria tret les ganes de pujar mai més a un autobus marroquí jejeje

Per anar cap a Fes, el bus sortia de Midelt cap a les 15:30h. Així doncs vam dinar a cas al Saïda, en companyia d’una altre tieta i el marit d’una altre tieta.

Un cop a l’estació, vaig fer la pregunta de rigor a en Youssef, però sempre sabent que el que em pugui dir, diferirà del que pugui passar: quantes hores són de Midelt a Fes? Adoneu-vos que dic hores, crec que al Marroc el concepte minuts no existeix jejejeje I ell amb un somriure burlesc a la cara em va dir: unes 3 hores. Semblava raonable pels 190km (aprox) que haviem de fer.

Crec que va ser el viatge en bus més “pel·liculero” que hem fet fins ara, i no descarto que sigui superat en el futur!

El bus per si sol ja feia por! però el més sorprenent és que sempre arribes a lloc. Dins del bus una gallina, que en Jordi al principi va confondre per uan dona o una criatura… he de dir que crec que en Jordi està perdent el sentit de l’oïda 😉 una mare carregada amb 2 criatures d’uns 2 anys, tots tres al mateix seient. Una dona que no va parar de resar fins que el bus va fer parada i ella va baixar, començo entendre el perquè ho feia. Unes noies que vam encendre el mòbil epr certificar que els seients eren nets… mare meva, com va dir en Jordi si això fos el més preocupant del bus. El paio que cobra el bitllets i que passa millons de vegades passadís amunt passadís avall per confirmar que no s’ha descomptat a ningú jejeje

Passades les 4 hores de viatge vam començar els síntomes de bogeria en nosaltres 3. Però aleshores un cartell a la carretera (?¿) diguem-li així a tot plegat, ens anunciava qeu Fes estava a 37km ole ole en mala hora vam saltar de l’alegria, aquells 37km ens van durar una hora i mitja més!!!! Durant la qual vam parar a fer benzina amb el bus, i sense apagar el motor (osti tu i a barna t’obliguen a apagar el mòbil), després vam passar per una mena de Carrefour, bé més aviat pel seu pàrquing i finalment vam arribar a l’estació de Fes ufffffffff 190km 5 hores i mitja de viatge, això sí, tots sencers, encara que les neurones una mica patinant 🙂

Read Full Post »

Novena parada: Midelt

El següent punt en el nostre camí era Midelt. Poble on viu una de les tietes d’en Youssef, la Saïda i la seva familia. Midelt és un poble de muntanya i a més a més, hi ha estació d’esquí, on pel que em va explicar la Saïda hi van sobretot els estrangers 😉

Abans d’arribar a Midelt vam haver de fer canvi d’autobus a Er-rachidia, on hi ha aeroport, amb vols només interns. D’aquí, tot i només estar-hi 20 minuts en vam sortir fastiguejats. Abans de poder baxiar del primer autobus, ja teníem a 3 plastes marejant-nos amb si volíem anar al desert, merzouga, erfoud… quan veuen que els destins fàcils no funcionen passen a destins més habituals jejeje Quan vam aconseguir baixar del bus i agafar les motxilles, vam esperar el següent bus a la mateixa estació. Aleshores quan va arribar el nostre i el van anunciar a crits (com sempre) en Youssef em va dir: tu agafar les jaquetes i bossa de l’ordinador i puja al bus per agafar lloc! I sí, sí, ja em teniu a mi carregada com les dones d’aquest país, anant cap el bus, no sense haver de deixar passar tota la resta de passatgers que em van empenyer, trepitjar i altres cosetes que em callaré… Com haureu pogut endevinar, vaig ser l’última en pujar, fins el punt que en Jordi i en Youssef van pujar darrera meu. Com que aquest país, no els agrada anar darrera dels autobusos, nosaltres, evidentment, és on gairebé sempre acabavem anant! Ja dalt de l’autobus toca el torn al vendors, pidolaires i altres especimens.

Vam arribar a Midelt de nit, i això que la seva tieta, ens havia convidat a esmorzar jejeje

A Midelt poca cosa a fer. Un tomb pel poble que ens va suposar haver d’entrar a la botiga d’un pesat, que ens va recitar com anar de plaça Catalunya a l’estació del Nord amb metro (?¿) Com sempre: solo para ver amigo! si no comprar ningun problema, somos amigos!

No vam comprar i a més ens va tocar tan els nassos que ens perseguís pel carrer per a què entressim a la seva botiga, que en Jordi i jo teníem una cara de males puces de nassos!

En un principi de Midelt haviem d’anar a Ifrane ( la petita Suïssa del Marroc) a veure la Laila, la germana d’en Youssef, que està estudiant allà. Però ens va demanar que no hi anéssim que tenia molta feina i examens… pos nada tu! Enlloc d’Ifrane vam fer camí cap a Fes 🙂

Read Full Post »

Vuitena parada: Goulmima

A les Gargantes de Dades només hi van fer una nit, el dia següent acabats de dinar un fantàstic tajine, vam marxar cap al poble: Boulmane dades. Aquí ens vam acomiadar de la Patricia que tornava cap a Ouarzazate i la resta (Jordi, Youssef, Lahcen i jo mateixa) vam agafar un gran taxi cap a Tinerhir.

A Tinerhir ens vam trobar amb uns amics d’en Youssef i en Lahcen, en Saïd i en Bernard, aquest últim francès. Vam fer una mica de berenar, msemen i te o cocacola segons els gustos 😉

En un principi havíem d’agafar un bus que ens portaria a Goulmima a menys de 100km. Però com sempre, vam acabar en un “taxi” no oficial. És a dir, en el cotxe d’un home que ens portava fins a Goulmima si li pagavem el carburant. Doncs apa! ja hi som dins d’una furgoneta petita. Darrera un dels homes amb les motxilles i els seu trastos. Al mig un noi, en Lahcen, jo mateixa i en Youssef, ben apretadets… I davant el conductor i un molt però que molt afortundat Jordi 😉 que gràcies a què va guanyar el concurs “a veure qui té el cul més gros” es va emportar el premi de poder seure solet al seient del davant ole ole (hauré de començar a jalar més a veure si em creix prou el cul per poder seure “a mis anchas” en els taxis jejeje)

Una mica abans de sopar vam arribar a casa dels avis d’en Youssef. Una mega casa, molt maca, de 2 pisos més terrat. amb un jardí encara més gran on hi tenien un hammam (bany-sauna), un forn per fer el pa i sopa, i els bestiar (gallines, gall, vaques, braus, ovelles, cabres, un ase…)

Nosaltres ens vam instal·lar al pis de dalt, on hi viu el fill petit de la familia.

Aquí a Goulmima vam aprofitar per descansar, connectar-nos a internet, menjar (molt, massa i tot!) i aprendre 4 paraules en berber.

Una tarda vam fer una mena de berenar a la muntanya. El berenar va consistir en te, refrescos, sardines a la brasa, pa i olives. Tot boníssim.

Una altra tarda vam poder assitir en directe, a una classe de nens d’uns 12 anys. Vam fer 10 minuts d’un exercici de mates, i 30 minuts fora de classe, amb el preofessor prenent un te tranquil·lament, mentre, evidentment, les criatures feien un xivarri tremendo jejeje. De l’escola vam anar a veure una mica el camp a les afores del poble. I aquell vespre vam fer un picnic nocturn a la vorera del riu sec. Una mica de pollastre a la brasa, tremendo, olives, te i tajine de carn. De postre magranes i mandarines! Llàstima que aquella nit fes un vent considerable 😉

Read Full Post »

Older Posts »