Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Austràlia’ Category

El video d’Eureka Skydeck

Anuncis

Read Full Post »

El pont del davant i la LLuna mig amagada

Vistes del centre ciutat de Melbourne amb el riu Yarra i la lluna plena mig amagada 🙂

Ahir divendres va ser la meva última nit a Melbourne.

En Jordi va dir: “Què et ve de gust fer?”

Jo vaig pensar: “Fer fotos nocturnes de la ciutat”.

I vam decidir anar al pis 88 del gratacels de vivendes més alt del món, Eureka Skydeck.

Eureka SkyDeck

Eureka Skydeck, imponent!

Abans però, vam anar a SouthGate, una mena de recinte ple de restaurants i botiguetes davant de l’estació de trens de Flinders Street, a l’altra vora del riu Yarra. Allà ens vam comprar un parell de rotllos de suhsi amb en Jordi, i vam seure en un banc del passeig davant del riu 🙂

Un cop sopadets vam anar al gratacels Eureka Skydeck, el qual té un mirador al pis 88 a 285 metres d’alçada, el mirador més alt de l’hemisferi sud.

Ja només pujar a l’ascensor va ser tota una experiència. Se’m van tapar les orelles 3 vegades! I al final va semblar que feiem els últims 18 pisos amb el turbo posat jejeje

Un cop al pis 88, les vistes eren brutals. Melbourne és una ciutat immensa, extensa fins a l’horitzó, tot és ciutat! Grans zones verdes. El centre ple de gratacels. En dues paraules: IM-PRESSIONANT! 😉

SouthBank amb tots els seus gratacels

Aquestes experiències sempre són genials en persona! Ja ho sabeu…

En el mateix pis 88, hi ha una segona atracció, The Edge. Vam decidir no anar-hi ja que ens demanàvem 7,5€ més… Coñe! Ja havíem pagat 18€ d’entrada pels 2… Bé, The Edge, consisteix en un cub de 3×3 metres tot de vidre, en el qual hi entres i un cop dins comença a sortir de la façana de l’edifici a 285m d’alçada! Mentre surt els vidres són opcas, però un cop fora, es tornen transparents i pots veure la ciutat sota dels teus peus i el cel damunt del teu cap! Ha de ser brutal!

The edge - Eureka Skydeck

The Edge, a l’Eureka Skydeck

Després de l’experiència “celestial” vam anar a fer un volt. La nit estava animada, era divendres, i la gent havia sortit a sopar, a passejar, als pubs…

Al Jordi li van entrar ganes de provar les patates fregides d’un lloc que fa cantonada a Flinders Street davant l’estació. Anuncien que tallem les patates a mà i sempre hi té gent… El fabulós Lord of the Fries

Lord of the fries

Si estaven bones? Bona pregunta, ho demanarem a en Jordi,

nyam nyam Com ens cuidem eh Jordi!?

nyam nyam! 

I vet aquí un gos i vet aquí un gat, que aquest conte de Melbourne, s’ha acabat!

Read Full Post »

La nit passada en Jordi va pencar fins tard, ja que disposem de WiFi a l’habitació. Així que encara que jo m’hagi llevat d’horeta, ell no. I tot ho hem endarrerit una miqueta jejeje és a dir no hem sortit de la guest house fins a les 12h, hora ideal per a dinar.

Hem agafat el tramvia número 8, que té parada al mateix carrer de la guest house i ens deixa en ple centre ciutat. Anàvem a la recerca d’un banc per canviar traveller cheques i després d’un japonès que vaig descobrir el primer dia estant soleta per la ciutat.

Al banc fantàstic, la noia simpàtica, eficient i ens ha dedicat una frase en castellà: “hablo poco español, pero entiendo menos”. Tot i que ens han cobrat més comissió que en el banc del poble de Bairsndale.

Ara tocava el japonès. Jo sabia que era aprop del mega Myer, un Corte Inglés a la Australiana. Així que hem anat mirant per tots els carrerons del voltant i finalment l’hem trobat. Atapaït de gent ja que era la 13:15h! Ens hem fet un lloc i ens hem posat les botes amb el sushi, tempura, més sushi, uns rotllos fantàstics… nyam nyam i tot això per $30 que són 18€

Després per pair bé hem decidit fer una volteta, però avui hi havia molta més gent que els altres dies, creiem que es deu al fet que demà divendres hi ha la gran final de l’AFL, és a dir, com un Barça-Madrid a casa nostra!

Jo m’he estressat una mica, penseu que estar 4 setmanes a W-Tree, on tot el que et pot estressar és que et surti un cangur fent bots, doncs és clar, després passa el que passa, quan veus una mica de gent et tornes tonteta jejeje

Bé, doncs en el nostre passeig per Federation Square, ens hem topat amb una mena d’espectacle amb el que semblaven els “geos” australians (?¿) Però que cadascú decideixi al veure la foto,

Els “geos” australians

El que més ens ha xocat, ha estat el fet que alguns nens han corregut per demanar autografs a aquests “personatges”. I evidentment, aquest fet ha provocat que en Jordi es plantés davant dels “geos” i els hi fés la foto!

Hi havia altres activitats per a nens. Ara aquí són les vacances de setembre, i crec que tenen com 3 setmanes de vacances 🙂 Aquesta ja és l’última oooohhhh
Riu Yarra i al fons Southbank

Riu Yarra, Southbank a l’esquerra de la foto i Melbourne (així n’hi diuen al centre de la ciutat) a la dreta.

És una zona espectacular, plena de gratacels. La resta de la ciutat no té res a veure. Les cases són d’un o 2 pisos com a molt. Hi ha poques vivendes amb l’aspecte que coneixem nosaltres de les nostres ciutats. És una mega ciutat, que s’exten en horitzontal en lloc de verticalment. I la veritat és que et fa sentir que tens més aire per respirar ole ole

Després d’aquesta foto m’he menjat un gelat de lima, boníssim, d’una gelateria italiana que tenen un gelats superbs!

Tornada a la guest House i ens hem fet una migdiadeta… bé sempre hi ha qui encara la fa!!!

Read Full Post »

Avui ha estat un dia interessant 🙂

En Jordi volia dinar a Chinatown. De bon matí hi hem anat a fer una bona inspecció a veure quins restaurants hi havia, quin ens feia més pes. Molta gent australiana, inclòs en Marc, ens havia recomenat tastar la cuina xinesa de Melbourne. Diuen que és molt bona i que res té a veure amb els restaurants xinesos de Barcelona.

Chinatown és un carrer ple, atapaït de restaurants xinesos sobretot, algun japonés i algun thai. No és una extensa zona de la ciutat, simplement un carrer saturadíssim.

Mentre ens decidíem en quin aniríem a menjar hem descobert una barberia, Vince & Dom. I en Jordi ha tingut l’impuls d’afaitar-se la barba. Hem entrat i enseguida ens ha agradat! Una barberia d’estètica antiga i cuidada per una gent encantadora. Però no ens podien atendre en aquell moment així que hem decidit anar a fer un volt i tornar més tard.

De camí al Queen Victoria Market ens hem topat amb una manifestació de lampistes. Aquí la gent és força ordenada inclòs en una manifestació! Us podeu imaginar una manifestació de lampistes o de manobres a Barcelona?¿? Jo no! I en canvi aquí tots ben units per defensar i exposar les seves queixes!

Manifestació de lampistes a Melbourne

Manifestació de lampistes australians.

Després de la genial caminata, pendent amunt, hem arribat al Queen Victoria Market. I a què no endevineu quin dia tanca el mercat? Quin dia és avui? D-I-M-E-C-R-E-S! La mare que… osti tu! De totes maneres hi volem tornar perquè tenia pinta de ser quelcom com la Boqueria però a “lo bèstia” 😉

Hem canviat de plans, obligats per les circunstàncies i ens hem dirigit a la Univeristat de Melbourne. Un complex universitari grandiós en plena ciutat. Ple de serveis com supermercat, perruqueria, botigues de tota mena, restaurants, correus… de tot!

I d’aquí a Little Italy, altre cop un carrer atapaït de restaurants italians i botigues de cafè! El primer dia d’estar sola a Melbourne una dona em va demanar si el tramvia en el qual viatjavem anava fins a Carlton. Jo en aquell moment no sabia ni de què em parlava. Li vaig confessar la meva situació de turista i aleshores va ser ella la que va començar a explicar-me llocs on anar. Carlton és un dels carrers de Little Italy. Ella em va dir que era un zona on per la nit hi havia molta animació i que els restaurants tancaven una mica més tard que a la resta de la ciutat. Va resultar que era polonesa i feia molts anys que vivia a Melbourne 🙂

Bé, de Little Italy i tot recte cap a mar, hem retornat a Chinatown, una mica abans de dinar. Així que en Jordi ha decidit tornar a la barberia i fer una barbaritat jejeje Potser feia més de 4 anys que no es treia la barba!

El nou Jordi sense barba!

Amb aquesta cara s’ha quedat el pobre quan s’ha vist a la finestra del tramvia que tenia just davant jejeje

En Joe, l’amo de la barberia, s’hi ha dedicat com una mitja hora o més en afaitar a en Jordi. Tota una cerimònia digne de veure. I com no podia ésser d’una altra manera, hem acabat xerrant amb ell i la dona que treballa amb ell, la Jackie. Ell italià i arribat a Austràlia quan tenia 17 anys. Ella d’origen grec però ja nascuda a Austràlia. Hem rigut una bona estona i al final la Jackie ens ha acompanyat a un xinès on hem menjat dumplings de vedella, rotllos de primavera, gambes amb salsa picant i arròs blanc.

Al sortir de dinar hem anat a veure al Jou i la Jackie. Ell no hi era, estava dinant, però jo m’he fet una foto amb la Jackie i ens ha recomenat un bon restaurant grec per anar a sopar! ole i ole

Cris i Jackie a Vince & Dom

La Jackie i jo a la porta de la barberia.

Nois si mai apareixeu a Melbourne i necessiteu un tall de cabell o una bona afaitadeta, ja sabeu on anar! Noies encara no he necessitat perruqueria així doncs no us puc donar cap consell 🙂

Vince & Dom

Hairdressing

* Style Cutting

* Shaving

98 Little Bourke St, Melbourne

Ph: 9663 1335

Read Full Post »

Després d’esmorzar a la “guest house” ens hem decidit a anar a veure la platja de Melbourne. Ho hem fet tot passejant, i hem tingut la fantàstica sort de creuar 2 parcs de camí al mar. El primer d’ells al barri on estem allotjats, a South Yarra, un parc petit però preciós on la gent de la zona hi corria, hi passejava els gossos o simplement passejava.

Fawkner Park, South Yarra

Fawkner Park, South Yarra.

Després ens hem trobat amb l’Albert Park. El triple de gran que l’anterior i amb un immens llac al seu centre, ple d’ànecs, gavines i altres ocellets. Aquí hi havia molta gent fent esport.

Vista de la cuiutat des d'Albert Park

Vista del centre ciutat des de Albert Park.

Uns metres més enllà hem arribat a la platja. He de dir que no tenia massa interès, ja que és una mica com a Barcelona, molt poca sorra.

Catani Gardens, St. Kilda West

Així que hem decidit anar a descobrir el Luna Park, pensant que seria un altre jardí, però ens hem trobat amb això:

parc d'atraccions

Luna Park: parc d’atraccions construït a principis del segle XX i restaurat a finals del mateix.

Després d’aquí hem anat cap a St. Kilda a buscar Acland street, on la Moira m’havia recomanat passejar-hi. Exactament em va dir que trobaria molts restaurants i pastisseries amb uns aparadors fantàstics i llaminers. Carrer amunt, carrer avall. Era d’hora per dinar i hem anat a buscar els St Kilda Botanical Gardens, on hem fet una mica de relax, jo una mica de massatge a l’esquena d’en jordi, observar a un senyor què feia algun tipus d’exercici com el thai chi…

Jordi a St. Kilda Botanical Gardens

En Jordi reposant al sol en el St Kilda Botanical Gardens.

Com que ja eren les 12:30h passades els nostres estómacs han començat a reclamar quelcom per menjar.  I hem anat a parar al Seafod Claypots. On ens hem demanat una “Marinara” que consistia en uns espaguetis “frutti di mare”. Un gamba enorme, uns musclos, cloïses, calamars iuna mena de sofregit de tomàquet i ceba picantó myam nyam boníssim!

Però no ha acabat aquí la nostra golafreria i hem anat a una pastisseria que havíem vist abans de dinar i d’on fluïa una olor tremenda. Jo m’he demanat una mica de galeta feta de ametlles garrapinyades i tota ella banyada en xocolata ooohhhhh! i en Jordi un pastís de xocolata, tendre i dolç uhhhh!

Tots contents i amb la pnaxa plena, hem tornat xino xano a la guest house, fins que en Jordi ha començat a queixar-se de mal a l’ungla del dit petit del peu dret… aiiiii aquesta gent jove! Ho hem solucionat agafant un tramvia que ens ha deixat més aprop de la guest house!

Read Full Post »

Melbourne

Som a Melbourne. Hi passarem la meva última setmana abans de marxar cap a Anglaterra a casa de ma germana. Jo sóc a la ciutat des de divendres passat. Hi vam arribar la Moira, la Indra i jo. El plan era anar al concert d’unes amigues de la Moira, que actuaven en un pub. La veritat és que ens ho vam passar molt bé. Les seves amigues van cantar de conya.

Diumenge la Moira i la Indra vam marxar cap a Bendigo on viu la seva mare. Així que em vaig quedar sola a Melbourne per unes horetes.

Avui dilluns ha arribat en Jordi de W-Tree. El pobre s’ha fotut una bona pallisa, a les 8:30h ha agafat el microbus que baixa de la muntanya fins a Bairnsdale (el poble més gran i més proper a W-Tree). A les 12:45h ha agafat el tren que no ha arribat fins a les 16:30 a Melbourne. La veritat és que el viatge de Bairnsdale a Melbourne és etern!!!

Per ara no hem fet cap foto, però a veure si demà que sortirem a conèixer la ciutat en fem moltes per a què pugueu veure com de xula és la ciutat. Personalment, m’està agradant moltíssim. La gent és educada i encantadora. Molta barreja ètnica, d’estils, de “todo un poco” jejeje

Doncs apa, ara nosaltres a dormir i vosaltres a celebrar La Mercè.

Read Full Post »

El video de l’emu.

El meu video no té res a veure amb les meravelles que crea en Jordi, però en el procés de filmar, vaig “arriscar la meva vida”, anant darrera de l’ocellot i dient-li: tites tites tites… Evidentment ell al seu rotllo. Però va ser divertit poder estar prou aprop d’ell.

Read Full Post »

Older Posts »