Segona parada: AGADIR

Avui diumenge, sobre les 7:45h del matí hem arribat a Agadir. Agotats, adormits, famolecs… bé, jo famolenca jejeje

El primer que hem fet ha estat esmorzar: suc de taronja i te, i d’una pastisseria hem comprat les pastes, un pain au chocolat i un altre au pomme ole ole. Al cafè ens hi hem estat ben bé 2 hores, menjant, xerrant, fent sudokus, dormint (altre cop jo!) i cap allà les 10:30h hem anat cap el punt de trobada amb un amic d’en youssef que viu a Agadir: Mohamed.

Ens hem trobat amb en Mohamed i ens hem instal·lat al pis que ell mateix ens havia aconseguit, al mateix complex de pisos que viu ell amb la seva familia. Al migdia en Mohamed ens ha portat a dinar a un mega restaurant, on hem menjat una amanida d’enrant i un tajine d’anyell boníssim, amb pa de llenya dit: tarfoud.

A la tarda hem anat al pis a fer una dutxa… ja començàvem a fer girar caps de la pudorela jejeje Els dos homes han dormit una mica i jo m’he posat a escriure una mica del bloc.

Després acompanyats per tota la familia d’en Mohamed hem anat al mercat a fer un tomb.

Cap al tard nosaltres tres i en Mohamed hem decidit anar a fer un cafè els un o una fanta els altres. I després hem pujat fins al turó on hi ha la Kasbah. Per segon dia consecutiu unes dones han intentat fer-me l’henna, a canvi de calers està clar, i per segon dia he dit: la shukran! – no gràcies – Tinc reservat aquest fet a una bona amiga que cada any que ens veiem em diu que m’ho vol fer 🙂

I de la kasbah a casa d’en Mohamed on ens esperàvem per sopar. Una mca de sobretaula amb la familia i a fer nones que per avui ja n’hem tingut prou ole ole

Read Full Post »

Algunes fotos d’Agadir de nit

Kasbah d’agadir: exteriors.

Mohamed, Jordi i Cris al turó d’Agadir on es troba Kasbah.

Vista d’Agadir des del turó on es troba la Kasbah.

Read Full Post »

Primera parada: RABAT

Finalment dissabte a les 5:45h del matí erem al cotxe per iniciar el camí cap a Rabat. El cotxe, un Peugeot 206, anava ple a vessar. Davant en Hassan el propietari i conductor del cotxe, i de copilot un altre company de feina que també viu a Rabat. Darrera i ben apretadets, en Youssef en una finestra, en Jordi a l’altre i, jo al mig com el dijous. Al maleter, no ho volgueu saber…

Vam parar a fer benzina a uns 10km de Chefchaouen. Cara de nassos: amb 200 dirhams (aprox. 20€) va posar 26L de diesel… Ja podeu fer càlculs. No havíem fet ni 5km quan en una pujadeta el motor del cotxe es va parar, ups! La pregunta era òbvia, tenint en compte que el dia d’abans el cotxe havia estat al mecànic. Torna a tenir problemes? I la resposta no gens òbvia: “no, no. És que amb la benzina hi barregen aigua perquè és massa cara!” Òstia! seran animals… jejeje

Les parades sobtades del motor, es van donar dues vegades més, però en cap moment vam haver de sortir del cotxe per empènyer 😉

L’esmorzar, en una estació de servei a peu de carretera. Te, “tmsemen” (una mena de crep boníssima i en aquest lloc especialment suprema), mel, oli d’oliva (producte de l’amo del lloc), i olives… ah! uns “quesitos” de la Vache que rie (vaca que rie) que en Youssef havia agafat de casa. Tenint en compte que vam repetir un plat d’oli i que vam menjar entre tots 7 tmsemen, el preu total tremendo: 40 dirhams (aprox. 4€).

L’autopista que fa tota la façana litoral, el que vindria a ser l’A7, té en tot el trajecte que vam fer 2 carrils per sentit, i més que una autopista feia l’afecte que era un carretera nacional. Peatge inclòs: 12dhs (1,2€).

Abans d’entrar a Rabat, hi ha una altre població enorme, Salé. Aquí hi ha la residència del rei. Ja us podeu imaginar la mega extensió de terreny, la despesa de soldadets, guàrdies, banderes i fotos del rei que vam trobar al llarg del recinte jejeje.

Entre la residència reial i Salé hi ha l’aeroport de Rabat.

Pel que ens va explicar en Hassan, Salé és un ciutat dormitori, on la gent que treballa a Rabat hi viu, o més aviat hi va a dormir.

Vam deixar l’altre home a casa seva i la resta vam continuar cap a casa d’en Hassan. Allà hi vam deixar les motxilles i sense descansar, eren prop de les 11h quan arribàvem a Salé, en Hassan ens va deixar a la Medina de Rabat. Ell va anar a casa els pares.

Rabat és la capital del Marroc, pel que fa a nivell polític. És on hi ha el parlament, on són tots els ministeris i on viu el rei 😉 Però comparada amb Casablanca (la capital econòmica) no es massa gran, no està massa saturada ni de cotxes ni de gent, relativament tranquil·la.

Com que teníem poques hores, en Hassan ens va fer un tour amb cotxe i l’única parada on vam fer visita, és el mausoleu on estan enterrats l’avi i el pare del rei actual. Ostentació pura i dura.

A les 21:30h erem dalt de l’autobus de la CTM (suposadament la línea de autocars “bona”) camí de Agadir.

Com sempre anar en autobus és tota una aventura… però aquesta història ja l’explicaré en el proper capítol jejeje

Read Full Post »

Algunes fotos de Rabat

Dins del cotxe d’en Hassan, camí de Rabat. Amb la panxa plena i a punt de caure rodons de son 🙂

Entrada al mausoleu de les tombes de l’avi i del pare del rei actual (Rabat)

Davant del mausoleu. Dins d’aquest edifici hi havia les dues tombes.

Casa d’en Hassan (Salé)

Read Full Post »