Aquest divendres passat, 15 de maig, vam iniciar la missió iaia Maria al Marroc! El trajecte el de sempre, Barcelona-Casablanca amb la Royal Air Maroc, amb la novetat, de què tots eren hostessos masculins, ben plantats i molt simpàtics (adjectiu que no puc donar a la versió femenina ).
L’espera a l’aeroport de Casablanca va ser llarga i pesada, però finalment vam pujar a l’avió petit, ple a vessar i vam fer cap a Errachidia. Una mica més de cua per passar aduana a l’aeroport d’Errachidia. Inchallah (gràcies a Déu) en Hamid el taxista, era a fora esperant-nos. Malauradament havia vingut acompanyat, obligant-nos a tastar la “comoditat” dels grand-taxis marroquins: 6 passatgers i el conductor!
Ja a casa, cadascú al seu matalàs i sentint la calor que hauria fet durant el dia, vam intentar dormir: va haver-hi qui va resar un parenostre (potser agraint que s’hagués acabat el llarg viatge), una altre posant-se taps a les orelleres per no sentir en estero els paresnostres i la crida a la pregaria de les 4 del matí, altres roncant plàcidament, i un parell rient de tot plegat.
La missió iaia Maria al Marroc havia començat de conya!
Ja ho diuen ja que els i les mestres tenim moltes vacances. Però hi ha d’altres que fan vacances quan volen i marxen a aquests països tan meravellosos i amb aquesta gent tan oberta i agradable.
Bona estada a tots i totes!
Gràcies 🙂 Així ho farem!
Hola Cris,
Acabo de fer una repassada al blog i veig que heu començat fort!!! Bueno veig que has pogut anar amb tota la comitiva, fantàstic!
Un petonàs molt fort i seguiu disfrutant!