Feeds:
Entrades
Comentaris

La nostra primera parada va ser el desert del Sahara. Cada any anem millorant la nostra arribada a l’hotel a peu de dunes, i aquesta vegada, ho vam fer tot just es ponia el sol darrera nostre.

La Maria i la Toni a l'entrada de l'hotel Tombouctou

La iaia Maria i la Toni a l’entrada de la Kasbah Tombouctou, camí de Merzouga, a l’entrada del Sahara.

Aquest any, també era molt especial ja que en Lluís Pont, propietari de la Kasbah Tombouctou ens havia convidat a gaudir d’una nit als peus del Sahara.

Mentre la iaia Maria i una servidora, passejàvem per les instal·lacions de l’hotel, la Toni, la Difda i en Guille, feien camí cap a l’oasis, per poder dormir sota les estrelles i envoltats de dunes.

Bona passejada Difda!

La nit dels tres aventurers va tenir tota mena de sorpreses, una caiguda acrobàtica des del camell per part de la Toni, una nit plena de sorolls desconeguts i a vegades esfereïdors per part de la Difda i una nit poc propensa a descansar per en Guille.  Tot plegat afegit al mal de cul de les 2 hores de dromedari i la sort de poder gaudir d’un cel estrellat espectacular.

La Toni al desert del Sahara

La Toni a l’alba, entre les dunes del Sahara

A l’hotel la iaia Maria i jo, gaudiem d’un bufet molt bo i d’una quietud perfecte per dormir ben tranquiles.

Els aventurers van haver de tornar amb cotxe ja que la Toni estava tota adolorida de les seves acrobàcies, vam haver de demanar auxili a un vehicle motoritzat.

Junts, altre volta, vam fer un bon esmorzar i altre cop camí cap a Goulmima!

Tot i que s’està fantàsticament bé a casa nostra, a Goulmima, els convidats d’aquests any també tenien ganes de conèixer una terra ben diferent a la catalana. És per això que aquests dies d’anar amunt i avall, no hem pogut fer-vos arribar les nostres peripècies. Us farem ara una mica de recull fotogràfic i escrit de tots els indrets on hem dormit, passejat, menjat i rigut aquests 8 dies.

Què gaudiu tant com nosaltres :)

P5190241

La Mama i en Guille, preparant el foc al forn, per coure el pa. Goulmima.

Aquesta tarda la iaia Maria ha trucat en Jordi per explicar-li que per la nit havíem estat convidats a menjar tajine de “lagartu”. En Jordi s’ha fet un fart de riure i quan ha acabat li ha dit: “menjat la cua, és la millor part”. I per a què en Jordi no en tingui cap dubte, ni tampoc cap de vosaltres, aquí teniu la mostra:

Copia P5190236

iaia Maria amb la cua de “lagartu” a punt!

P5180224

Guille, a veure si fas la mateixa cara d’alegria quan te’l mengis!

La iaia Maria i els 2 lagartus

La iaia Maria i els seus “lagartus”!

Aquesta vegada, i per raons de logística, hem fet la ssinta ( un picnic amb els amics de Goulmima) a casa l’Addi. Tocava tajine de llangardaix. Encara n’és l’època i hem estat convidats a fer una cata. Hi ha a qui li ha encantat, la iaia Maria i la Toni; qui la trobat “geltinosa”, en Guillem; i qui ha recordat el bitxo viu i no ha pogut fer més que menjar una micatona, la Difda…

Hem cantat, hem rigut, hem menjat mooooolt, hem recordat aventures passades, hem vist fotos de l’estiu, hem pensat amb els amics que no hi eren (Hsi, Hmi, Jordi) i hem decidit repetir l’experiència!

Toni, Difda, iaia Maria i Cris a casa l'Addi, Goulmima

Toni, Difda, iaia Maria i Cris, a casa l’Addi (Goulmima)

Després d’una bona migdiada, obligatoria per la calor i el couscous de casa la Mama, he proposat a la tropa de fer un tomb pel palmeral i de camí anar a casa d’uns amics. Hem caminat pels camps de blat i herba per a les vaques, hem vist les oliveres a peu de carretera i la Toni com sempre fent fotos d’aquí i d’allà.

Quan hem arribat a casa dels nostres amics, la porta era tancada i no hi hagut resposta al nostre truc. He proposat anar a casa dels pares a veure si hi eren tots plegats allà. Pel camí hem vist uns cotxes que anaven de casament, hem comprat els bitllets per marxar a Ouarzazate i ens hem trobat al bon amic Lhou!

Avui en Lhou havia anat a la muntanya a caçar llangardaixos, i ens ha convidat a fer demà a la nit un tajine de llangardaix, al qual ningú s’hi ha oposat… excepte la Difda que no ho tenia tant clar! Però ha decidit unir-se a l’experiència. Així doncs demà farem sopar amb llangardaix.

Finalment hem arribat a casa dels pares del nostre amic, i ha resultat que el casament se celebrava a casa d’un veí, per això no hi havia cap persona a la primera casa que hem anat. Eren tots al casament.

Quina alegria retrobar-se amb la Khadija, la Souad, la Malika, la Chaima i Fatima-Zahra, l’Aziz i els germana, tots hi eren. Un bon te, una batut de maduixes natural, unes galetes i una invitació per sopar un bon plat de pasta picant!

Mentre es preparava el sopar, hem decidit anar a tafanejar a la boda, ja que es feia al carrer, i aquí al Marroc, en general es pot gaudir dels casaments tot i no haver estat convidats. Quan la música ha parat una estona , hem tornat a casa dels amics. Hem pujat al terrat, aquí la iaia Maria a tornat a fer escalada, però en unes condicions més favorables! Mantes per aquí, coixins per allà i altre cop una mica de te mentre s’acaba de fer la pasta.

Hem jugat amb les més menudes, ens hem fet fotos amb els avis, fins i tot hem iniciat un intercanvi d’estudis entre iaies! La iaia Maria, no ha dit pas que no eh!

Un sopar deliciós en la millor companyia.

De tornada cap a casa, al cafè dels amics, hi hem trobat tota una colla, a qui hem saludat amb alegria. El president de la tribu, el veí de davant de casa, l’Omar, l’Ali l’electricista, en Youssef el farmacèutic, l’Addi i evidentment en Lhou!

A mitja nit erem a casa, agotats, tips i contents d’haver pogut gaudir d’una gent tan generosa i acollidora.

I només anàvem a fer un tomb…

Bona nit Goulmima i bona nit amics de tot arreu!

La Mama com sempre el primer que ens va dir és que ens volia convidar a fer un couscous a casa seva. Està encantada de convidar als amics a casa, fer un bon couscous i compartir casa seva.

No sé si per por a què marxessim molt aviat o que tinguéssim molts compromisos, ja ens va convidar ahir per avui dinar. O sigui que passats uns minuts de les 12h ens hem trobat amb ella pels carrerons del Ksar. Mentre la Difda i la Toni anaven fent fotos, la iaia Maria intentant no posar el peu en cap forat i jo anar repertint sugus a la tropa de nens que anaven apareixen.

Ja arribats a casa la Mama, la iaia Maria ha hagut de fer una mica d’escalada per poder pujar els esglaons, mig a les fosques. I encara més escalada quan hem pujat fins al terrat a veure la panoràmica, però la Mama ens ha fet baixar corrents ja que li feia por que ens piqués una abella…

Una mica abans de l’una hem gaudit del super couscous de la Mama, amb verdures i pollastre. Massa picant per a una i perfecte per uns altres. Però exquisit per a tots.

Couscous de la Mama

Couscous de la Mama.

Mama, Toni, iaia Maria, Difda i Guillem a casa la Mama

La Mama, la Toni, la iaia Maria, la Difda i en Guillem, a casa la Mama, al Ksar de Goulmima.

Una mica de te per tirar avall, en Guillem i la iaia Maria han aclocat els ulls un moment, fins i tot  hi ha qui a roncat, fent riure a la resta! Hem ballat, hem fet deures de l’escola, hem vist una peli del carnaval jueu que fan al poble i la “Operación Triunfo” del Magrib. Tota una varietat d’activitats!

Amb ganes de pair una mica, hem marxat amb la Mama a fer un “tour” pel Ksar, on hem vist les dones fent la bugada als canals d’aigua, dones amb els ases ben carregats d’herba o branques. La Toni i la Difda fent fotos de cada raconet del camí, en Guillem descobrint les formigues gegants de Goulmima i la Mama i jo fent al xerradeta.

iaia Maria i Toni amb l'antic cementiri de Goulmima al fons

La iaia Maria i la Toni amb l’antic cementeri de fons.

« Entrades més recents - Entrades anteriors »