Un sopar de “lagartu”…

Aquesta tarda la iaia Maria ha trucat en Jordi per explicar-li que per la nit havíem estat convidats a menjar tajine de “lagartu”. En Jordi s’ha fet un fart de riure i quan ha acabat li ha dit: “menjat la cua, és la millor part”. I per a què en Jordi no en tingui cap dubte, ni tampoc cap de vosaltres, aquí teniu la mostra:

iaia Maria amb la cua de “lagartu” a punt!

Guille, a veure si fas la mateixa cara d’alegria quan te’l mengis!

La iaia Maria i els seus “lagartus”!

Aquesta vegada, i per raons de logística, hem fet la ssinta ( un picnic amb els amics de Goulmima) a casa l’Addi. Tocava tajine de llangardaix. Encara n’és l’època i hem estat convidats a fer una cata. Hi ha a qui li ha encantat, la iaia Maria i la Toni; qui la trobat “geltinosa”, en Guillem; i qui ha recordat el bitxo viu i no ha pogut fer més que menjar una micatona, la Difda…

Hem cantat, hem rigut, hem menjat mooooolt, hem recordat aventures passades, hem vist fotos de l’estiu, hem pensat amb els amics que no hi eren (Hsi, Hmi, Jordi) i hem decidit repetir l’experiència!

Toni, Difda, iaia Maria i Cris, a casa l’Addi (Goulmima)

Només anàvem a fer un tomb…

Després d’una bona migdiada, obligatoria per la calor i el couscous de casa la Mama, he proposat a la tropa de fer un tomb pel palmeral i de camí anar a casa d’uns amics. Hem caminat pels camps de blat i herba per a les vaques, hem vist les oliveres a peu de carretera i la Toni com sempre fent fotos d’aquí i d’allà.

Quan hem arribat a casa dels nostres amics, la porta era tancada i no hi hagut resposta al nostre truc. He proposat anar a casa dels pares a veure si hi eren tots plegats allà. Pel camí hem vist uns cotxes que anaven de casament, hem comprat els bitllets per marxar a Ouarzazate i ens hem trobat al bon amic Lhou!

Avui en Lhou havia anat a la muntanya a caçar llangardaixos, i ens ha convidat a fer demà a la nit un tajine de llangardaix, al qual ningú s’hi ha oposat… excepte la Difda que no ho tenia tant clar! Però ha decidit unir-se a l’experiència. Així doncs demà farem sopar amb llangardaix.

Finalment hem arribat a casa dels pares del nostre amic, i ha resultat que el casament se celebrava a casa d’un veí, per això no hi havia cap persona a la primera casa que hem anat. Eren tots al casament.

Quina alegria retrobar-se amb la Khadija, la Souad, la Malika, la Chaima i Fatima-Zahra, l’Aziz i els germana, tots hi eren. Un bon te, una batut de maduixes natural, unes galetes i una invitació per sopar un bon plat de pasta picant!

Mentre es preparava el sopar, hem decidit anar a tafanejar a la boda, ja que es feia al carrer, i aquí al Marroc, en general es pot gaudir dels casaments tot i no haver estat convidats. Quan la música ha parat una estona , hem tornat a casa dels amics. Hem pujat al terrat, aquí la iaia Maria a tornat a fer escalada, però en unes condicions més favorables! Mantes per aquí, coixins per allà i altre cop una mica de te mentre s’acaba de fer la pasta.

Hem jugat amb les més menudes, ens hem fet fotos amb els avis, fins i tot hem iniciat un intercanvi d’estudis entre iaies! La iaia Maria, no ha dit pas que no eh!

Un sopar deliciós en la millor companyia.

De tornada cap a casa, al cafè dels amics, hi hem trobat tota una colla, a qui hem saludat amb alegria. El president de la tribu, el veí de davant de casa, l’Omar, l’Ali l’electricista, en Youssef el farmacèutic, l’Addi i evidentment en Lhou!

A mitja nit erem a casa, agotats, tips i contents d’haver pogut gaudir d’una gent tan generosa i acollidora.

I només anàvem a fer un tomb…

Bona nit Goulmima i bona nit amics de tot arreu!

Dinar a casa la Mama, al Ksar de Goulmima

La Mama com sempre el primer que ens va dir és que ens volia convidar a fer un couscous a casa seva. Està encantada de convidar als amics a casa, fer un bon couscous i compartir casa seva.

No sé si per por a què marxessim molt aviat o que tinguéssim molts compromisos, ja ens va convidar ahir per avui dinar. O sigui que passats uns minuts de les 12h ens hem trobat amb ella pels carrerons del Ksar. Mentre la Difda i la Toni anaven fent fotos, la iaia Maria intentant no posar el peu en cap forat i jo anar repertint sugus a la tropa de nens que anaven apareixen.

Ja arribats a casa la Mama, la iaia Maria ha hagut de fer una mica d’escalada per poder pujar els esglaons, mig a les fosques. I encara més escalada quan hem pujat fins al terrat a veure la panoràmica, però la Mama ens ha fet baixar corrents ja que li feia por que ens piqués una abella…

Una mica abans de l’una hem gaudit del super couscous de la Mama, amb verdures i pollastre. Massa picant per a una i perfecte per uns altres. Però exquisit per a tots.

Couscous de la Mama.

La Mama, la Toni, la iaia Maria, la Difda i en Guillem, a casa la Mama, al Ksar de Goulmima.

Una mica de te per tirar avall, en Guillem i la iaia Maria han aclocat els ulls un moment, fins i tot  hi ha qui a roncat, fent riure a la resta! Hem ballat, hem fet deures de l’escola, hem vist una peli del carnaval jueu que fan al poble i la “Operación Triunfo” del Magrib. Tota una varietat d’activitats!

Amb ganes de pair una mica, hem marxat amb la Mama a fer un “tour” pel Ksar, on hem vist les dones fent la bugada als canals d’aigua, dones amb els ases ben carregats d’herba o branques. La Toni i la Difda fent fotos de cada raconet del camí, en Guillem descobrint les formigues gegants de Goulmima i la Mama i jo fent al xerradeta.

La iaia Maria i la Toni amb l’antic cementeri de fons.

Una tarda de relax i bona teca

Dissabte a la tarda vam anar de visita social a casa d’uns bons amics i veïns. Seguint la meravellosa tradició marroquina ens vam treure el te amb galetes i coca, i mentre els uns xerraven sota la frescor de la parra, els altres ens meravellavem de com l’àvia de la casa ens preparava pizza marroquina, aquesta vegada sense picant! Tot boníssim.

Com que al matí al souk, entre la calor, el cansament del viatge de la nit anterior i la pròpia tonteria, ens havíem oblidat de certes cosetes, vam decidir anar a fer un tomb pel poble amb la Mama i la Fatima. Pel camí evidentment ens vam anar trobant amb els amics i coneguts. Petons per aquí, petons per allà, com està la familia?, com està en Jordi? i anar parant cada 5 minuts.

A l’arribar al poble no va ser diferent, ja que a l’hora que era, les 7 de la tarda, hi havia molta gent passejant, aixi doncs torne-m’hi, petons per aquí, petons per allà! La Toni se’n va fer un tip de fer la xerradeta i la iaia Maria va quedar meravellada de com tothom demanava per en Jordi: ni el batlle del poble té tanta anomenada (va dir ella tota riallera).

Passades ja les 9 del vespre arribàvem a casa, esgotats de la calor i de la caminada. En Guillem i la Toni es van fer uns ous ferrats amb amanida, la Difda es va dedicar només al verd, i la iaia Maria i jo vam fer nit de dejuni tipes del berenar. 

A les 10, i gràcies a l’internet, ens vam assebentar de què el Barça ja era campió de Lliga! 

Bona nit!

Passejada fins al souk (mercat)

Dissabte a les 8:15h quant encara no havíem acabat la son, va sonar el timbre de casa nostra. La Toni va creure que eren ocellets, i jo vaig fer un bot, havia oblidat el maleït soroll del timbre arrrrrrrrg

Era la Mama tan riallera com sempre! Venia amb una pizza marroquina, ben picant! Ens va reanimar a tots, tant ens va reanimar que vam decidir acompanyar-la al souk (mercat) que hi ha cada dissabte al poble. 

Estàvem tant contents d’estar a Goulmima que en lloc d’agafar un grand-taxi fins al souk, vam fer camí pel palmeral!  Ignorants de nosaltres, no sabíem la caloreta que ja començava a fer i la força del sol! 

Cansats, mig cremats però contents vam arribar, finalment després d’una bona hora de caminada, al souk. La llàstima va ser que a aquelles hores molta fruita i vedura ja estava pansida de la calor. 

La Mama i jo, més ella que no pas jo, vam anar fent la compra per casa seva i casa nostra. La iaia Maria i la Toni van voler fer d’aventureres i van fer un tomb pel mercat. La Difda va tenir un caprici de crispetes de colors. En Guillem va fer coneixences amb un mig parent d’un conegut nostre. I jo em vaig menjar un tomàquet que la Mama no sé ben bé d’on el va treure.

Altre cop reunits a la porta del souk, vam ser una mica més espabilats i vam agafar un grand-taxi. Primer ens va acompanyar a comprar carn de xai, nyam nyam, i després de dret a casa.

La Difda i la Mama a l’entrada de casa.

En Guillem fregit de calor al terrat de casa.

El fantàstic tajine que ens va preparar la Mama per dinar.

Goulmima ’09: missió iaia Maria al Marroc

Aquest divendres passat, 15 de maig, vam iniciar la missió iaia Maria al Marroc! El trajecte el de sempre, Barcelona-Casablanca amb la Royal Air Maroc, amb la novetat, de què tots eren hostessos masculins, ben plantats i molt simpàtics (adjectiu que no puc donar a la versió femenina ).

L’espera a l’aeroport de Casablanca va ser llarga i pesada, però finalment vam pujar a l’avió petit, ple a vessar i vam fer cap a Errachidia. Una mica més de cua per passar aduana a l’aeroport d’Errachidia. Inchallah (gràcies a Déu) en Hamid el taxista, era a fora esperant-nos. Malauradament havia vingut acompanyat, obligant-nos a tastar la “comoditat” dels grand-taxis marroquins: 6 passatgers i el conductor!

Ja a casa, cadascú al seu matalàs i sentint la calor que hauria fet durant el dia, vam intentar dormir: va haver-hi qui va resar un parenostre (potser agraint que s’hagués acabat el llarg viatge), una altre posant-se taps a les orelleres per no sentir en estero els paresnostres i la crida a la pregaria de les 4 del matí, altres roncant plàcidament, i un parell rient de tot plegat.

La missió iaia Maria al Marroc havia començat de conya!

Els fills de la Pepa: en Gremlin i en Gizmo

El dissabte passat, 31 de maig, vam arribar a l’aeroport d’Errachidia a les 00:20h. Ens esperaven l’Omar i en Mustapha, aquest últim és qui té l’únic “petit taxi” de Goulmima . Els “petit taxis” són aquells que només poden fer trajectes interiors, no poden portar passatgers fora el poble o ciutat al qual pertanyen.

Ens varem acomiadar d’una familia catalana, de la Garriga, que fa un any van inaugurar un hotel a Erfoud: Hotel Chergui

Ells van marxar cap a Erfoud i nosaltres vam iniciar camí cap a Goulmima.

Aquell mateix dissabte pel matí, a l’obrir la porta que dóna al jardí, quina va ser la nostra sorpresa de veure la Pepa, la nostra gateta incondicional, i… els seus 2 gatets! Quan vam marxar al març estava prenyada, i ara veiem córrer els seus menuts pel nostre jardí.

 

La Pepa estava força primeta, però els 2 petits se’ls veia molt rebé. Així que hem iniciat l’ “operació engreixar la Pepa i fer créixer els peques”. De moment la cosa va bé. Tant i tant bé, que els 3 fan vida a casa nostra, i la Pepa fa fora a qualsevol altre gat que intenti ni tan sols treure els bigotis per casa jejeje

És tot un plaer i un gran privilegi veure’ls jugar, veure’ls mamar, i per això pengem un video d’aquests 2 ninos que volten per casa nostra.