Dinvendres a la tarda, arribàvem a Goulmima amb un dels autobusos de la companyia CTM. Cansats i amb ganes de la calma de Goulmima. Havíem xalat moltíssim i ara teníem ganes de no fer res!

Aquí teniu l’enllaç per veure les fotos de la nostra petita ruta: Veure més fotos

Essaouira, antigament dita Mogador, va ser port portugués. És un poble, que conserva una medina preciosa a peu de l’oceà Atlàntic. A l’estiu s’hi celebra un festival de música Gnaoua des de fa 11 anys.

Cansats de la carretera plena d’obres i de la calor de Marraqueix, vam agrair la brisa marina d’Essaouira. Vam decidir passejar relaxadament pels carrerons de la medina, per la platja. Vam dinar peix fresc a la brasa per dos duros. Uns es van menjar un gelat, els altres una mena de xurro amb forma de donut.

Nyam, nyam. Boníssimes les sardines… i no parlem del llenguado!

En Guillem agafant morenor, la iaia Maria provant les bambes noves a la sorra i una servidora buscant pedres

Recordant les piruetes infantils!

Així varem anar passant el dia, tot esperant l’hora del partit del Barça. Tant els agrada el futbol als marroquins, i especialment els equips de la lliga espanyola, que els cafès eren a vessar. No vam veure el partit, però no va ser difícil saber de manera fàcil qui anava guanyant. Visca el Barça!

Difda i Guille asseguts a les muralles d’Essaouira.

La Toni va marxar dilluns al matí amb destí Barcelona. Marxava una amiga amb qui havíem rigut molt i molt!

La resta de la colla, vam iniciar un llarg viatge amb destinació Marraqueix. Vam parar a Ouarzazate per fer petar la xerrada amb la Patricia i en Hakim, i agafar amb ganes els viratges del coll de Tichka. Unes quantes hores més tard, ja erem a Marraqueix!

Anar a Marraqueix i no prendre un deliciós suc de taronja, és deixar-se perdre un autèntic plaer. Us recomano gaudir d’uns instants al peu de qualsevol de les moltes parades de suc, a la plaça Jema el Fna.

La iaia Maria fent amistat amb el venedor de suc de taronja a la plaça de Jema el Fna, a Marraqueix.

Salut! Un deliciós got de suc de taronja ben fresc per 0,27€!
 

De dia la plaça es vesteix de la mescla de parades de suc de taronja i de fruits secs. I de nit es converteix en un gran restaurant, repartit en diverses guinguetes on es ven peix fregit, broquetes de vianda i patates fregides.

Vista panoràmica de la plaça Jema el Fna des d’una de les moltes terrasses que hi ha al voltant d’ella.

Recuperant les forces en un banc, al Mellah, antic barri jueu.

Diumenge tot tornant cap a Goulmima, vam desviar el nostre camí cap a les Gorges de Todra. Era la primera vegada que jo mateixa les visitava. Per a mi van resultar ser un gran descobriment, però la resta de la colla encara somiàven amb les Gorges de Dades.

Palmerar de les Gorges de Todra.

A diferència de les Gorges de Dades, les de Todra les vàrem recórrer amb cotxe. Va resultar ser un indret d’oci per als propis marroquins que gaudint del bon temps i la frescor del riu, hi jugaven, hi passejaven, hi feien pícnic…

La colla de Goulmima 2009: Cris, Difda, Guille, Toni i la iaia Maria.

La següent parada va ser a les Gorges de Dades, on la iaia Maria va xalar com una nena. Les Gorges ens vam donar una mica de frescor després de les altes temperatures del Sahara.

Gorges de Dades.

Vam passejar, fer una mica el pallasso, moltes fotografies i fins i tot vam passar una mica de fred!

La Difda i en Guillem en una de les seves moltíssimes fotos! Ells sempre tan guapos.

Com sempre que hem visitat les Gorges de Dades, vam fer parada i nit a La Fibule de Dades, d’en Mohamed Ijoud i la seva familia. Un petit alberg a peu de carretera, molt ben cuidat pel seu amo, on pots gaudir d’un bon sopar amb música típica berber. El tracte excepcional, el menjar encara millor i l’oportunitat de gaudir d’una nit de fresca després de la calor del desert, fan de La Fibule un alberg recomenable 100%!

La iaia Maria a l’entrada de l’alberg La Fibule, a les Gorges de Dades.