Essaouira, antigament dita Mogador, va ser port portugués. És un poble, que conserva una medina preciosa a peu de l’oceà Atlàntic. A l’estiu s’hi celebra un festival de música Gnaoua des de fa 11 anys.
Cansats de la carretera plena d’obres i de la calor de Marraqueix, vam agrair la brisa marina d’Essaouira. Vam decidir passejar relaxadament pels carrerons de la medina, per la platja. Vam dinar peix fresc a la brasa per dos duros. Uns es van menjar un gelat, els altres una mena de xurro amb forma de donut.
Nyam, nyam. Boníssimes les sardines… i no parlem del llenguado!
En Guillem agafant morenor, la iaia Maria provant les bambes noves a la sorra i una servidora buscant pedres
Recordant les piruetes infantils!
Així varem anar passant el dia, tot esperant l’hora del partit del Barça. Tant els agrada el futbol als marroquins, i especialment els equips de la lliga espanyola, que els cafès eren a vessar. No vam veure el partit, però no va ser difícil saber de manera fàcil qui anava guanyant. Visca el Barça!
Difda i Guille asseguts a les muralles d’Essaouira.
