Aquesta tarda la iaia Maria ha trucat en Jordi per explicar-li que per la nit havíem estat convidats a menjar tajine de “lagartu”. En Jordi s’ha fet un fart de riure i quan ha acabat li ha dit: “menjat la cua, és la millor part”. I per a què en Jordi no en tingui cap dubte, ni tampoc cap de vosaltres, aquí teniu la mostra:
iaia Maria amb la cua de “lagartu” a punt!
Guille, a veure si fas la mateixa cara d’alegria quan te’l mengis!
La iaia Maria i els seus “lagartus”!
Aquesta vegada, i per raons de logística, hem fet la ssinta ( un picnic amb els amics de Goulmima) a casa l’Addi. Tocava tajine de llangardaix. Encara n’és l’època i hem estat convidats a fer una cata. Hi ha a qui li ha encantat, la iaia Maria i la Toni; qui la trobat “geltinosa”, en Guillem; i qui ha recordat el bitxo viu i no ha pogut fer més que menjar una micatona, la Difda…
Hem cantat, hem rigut, hem menjat mooooolt, hem recordat aventures passades, hem vist fotos de l’estiu, hem pensat amb els amics que no hi eren (Hsi, Hmi, Jordi) i hem decidit repetir l’experiència!
Toni, Difda, iaia Maria i Cris, a casa l’Addi (Goulmima)
Deu d’estar molt i molt bo, però…
Estic veient com feu l’àpat i sento un roc roc a la panxa!
Ja hem contareu com és de bo el “lagartiju” aquest que s’esteu menjant.
Recordo i hi ha cops, encara, que fins i tot somio, amb el cus-cus de la Mama. Únic i irrepetible al lloc més.
Quina enveja hem feu!
Petons a tots!
Ferran i Lluisa (Sabadell)