Dissabte a la tarda vam anar de visita social a casa d’uns bons amics i veïns. Seguint la meravellosa tradició marroquina ens vam treure el te amb galetes i coca, i mentre els uns xerraven sota la frescor de la parra, els altres ens meravellavem de com l’àvia de la casa ens preparava pizza marroquina, aquesta vegada sense picant! Tot boníssim.
Com que al matí al souk, entre la calor, el cansament del viatge de la nit anterior i la pròpia tonteria, ens havíem oblidat de certes cosetes, vam decidir anar a fer un tomb pel poble amb la Mama i la Fatima. Pel camí evidentment ens vam anar trobant amb els amics i coneguts. Petons per aquí, petons per allà, com està la familia?, com està en Jordi? i anar parant cada 5 minuts.
A l’arribar al poble no va ser diferent, ja que a l’hora que era, les 7 de la tarda, hi havia molta gent passejant, aixi doncs torne-m’hi, petons per aquí, petons per allà! La Toni se’n va fer un tip de fer la xerradeta i la iaia Maria va quedar meravellada de com tothom demanava per en Jordi: ni el batlle del poble té tanta anomenada (va dir ella tota riallera).
Passades ja les 9 del vespre arribàvem a casa, esgotats de la calor i de la caminada. En Guillem i la Toni es van fer uns ous ferrats amb amanida, la Difda es va dedicar només al verd, i la iaia Maria i jo vam fer nit de dejuni tipes del berenar.
A les 10, i gràcies a l’internet, ens vam assebentar de què el Barça ja era campió de Lliga!
Bona nit!
Jo vaig enviar un sms a “algú” per celebrar la “2a” i no em vàreu contestar. Visca el Barça!
Doncs o no va arribar o no se’n va enterar.
Laura, jo no he rebut cap sms, tot i que no he tingut el mòbil encès sempre. Potser el rebré o potser ja no el rebré o potser no els vas enviar bé o potser o potser…ja se sap que les comunicacins transmediterrànies no sempre funcionen perfectament!