Vypeen Island: bicicleta, sol i cocos!

Ahir dijous vam fer la versió hindú de la mítica sèrie de TV1 “El verano azul”.

Vam llogar unes bicis, una mica bastant atrotinades, per 40 rúpies/dia/bici i ens vam dirigir al ferri que en 5 minuts ens deixaria a l’Illa de Vypeen.

Al ferri com a quasevol altre transport a l’Índia, a tope! Empemtes per entrar, per sortir, per comprar el tiquet…

Sota el sol matador!

Arribats altre cop a terra ferma, teníem per endavant 23 quilòmetres, un sol de justícia, en Jordi fotut de l’esquena i un seients de bici per deixar-nos ben estovadet el cul.

A l’India has d’anar amb compte amb la gent que camina per la vorera, les altres bicis, les motos (n’hi ha moltes!), els tuk tuks, els turismes, els camions, els autobusos que paren alla on volen, quan volen i com volen, els animalons de la zona, amb els sotracs de la carretera… vaja que ara començo a entendre el perquè de tenir sempre la mà al “pitu” o al timbre en el nostre cas.

23 quilòmetres més tard, centenes de vehicles, una desena de ponts, 2 botelles d’aigua i un coco vam descobrir aquest petit paradís:

Palmeres i més palmeres, canals on l’aigua dolça es barreja amb la salada del mar Aràbic

I al final del camí Cherai Beah.

No hi havia gairebé ningu a la platja… seré sincera, només hi vam veure un grup de noies turistes, eren 3 o 4…

Vam caminar una mica més per aprofitar la sol.litud i ens vam quedar en banyador. L’aigua no era freda, pero les onades tenien molta força quan tornaven mar endins. Et xuclaven els peus. Vam decidir ser prudents, ja ens havien dit que era una zona perillosa per al bany.

Vam conèixer un pare i els seus 3 fills, hindus però vivint a Dubai. Vam fer la xerradeta i ens va fer fotos, ja que era fotograf professional.

Les dones d’unes casetes del davant també van aprofitar per fer una mica el tafaner i intentar xerrar amb nosaltres, però la manca de l’idioma ens va limitar mooooolt

Després a dinar gambetes i per tornar vam escollir fer-ho amb tuk tuk. Vam instal.lar les 2 bicis com vam poder al sostre del petit tuk tuk i cap al ferri s’ha dit.

Pel camí vam tornar a gaudir del meravellós jardí d’aquesta illa: