El casament d’en Vishnu (part II)

Així em m’han deixat després de més de 30 minuts amb tres dones, una mare i les seves dues filles

La cerimònia de vestir al nuvi ha estat molt bé. Amb tota la familia de testimonis, en Vishnu ha pujat damunt d’un petit altell. Davant d’ell un “sacerdot” i un cunyat d’ell. Mentre el “sacerdot” feia la seva feina, el cunyat anava ajudant a vestir al nuvi. Un cop vestit i sense les sabetes, es van fent ofrenes. Altre cop la familia ha tret bitllets i els hi ha fet ballar damunt del cap, per donar bona sort. Nosaltres ens hi hem apuntat.

Tot d’una s’ha començat a sentir música fora la casa. Al sortir ens hem trobat un elefant, 2 camells i un cavall. Tots ells engalanats. Envoltats per els veïns, amics, familiars. Una festassa impressionant. El nuvi ha pujat damunt del cavall i hem començat a anar cap al temple. Primer l’elefant, després els camells, la gent i el cavall amb en Vishnu i una nena menuda de la familia. Per il.luminar la festa ambulant, duien a costat i costat un filera de nenes, noies, dones i velletes, carregades amb uns llums fluorescents. El cotxe que generava la corrent per la llum anava darrera del cavall. Realment s’ha de veure, és absolutament increible!

Al temple, mentre en Vishnu, els seus pares, germana i familiars més directes, feien les ofrenes, en Jordi i jo, hem estat capturats per una familia i el “sacerdot” del temple, els quals han volgut fotos amb nosaltres jejeje Jo ara veient les fotos puc entendre el perquè jejeje Erem tot un espectacle!

La cara d’en Jordi diu molt de la bogeria, la festassa i l’alegria que brotava de la gent. La meva era de l’apretada que m’han fet a la cintura, per a no arrosegar el sari jejeje

Després del temple, hem girat cua i hem anat anant molt a poc a poc cap a la sala on es celebrava el casament. Cada 5 minuts paraven, perquè algun dels nois de la comitiva es posava a ballar. I allà al mig del carrer, tots a ballar com a bojos. Nois cap aquí, noies cap allà, ara tots junts, més calers cap aquí, més calers cap allà. Crec que mai havia vist volar tants bitllets a la meva vida. Es ben bé que les pelis de Boliwood no tenen res a fer amb la realitat

A la sala de casament, una mena de restaurant especialitzat en bodes, hi havia ja familiars del nuvi i de la núvia. De l’interior sorgia música, a un volum inhumà! En Jordi s’ha vist arrossegat cap a la petita tarima de ball i jo he posat al cul a la cadira ja que el sari m’estava realment fent sentir com la Scarlata O’Hara quan li apretaven la faixa…

Un cop acabada la música, ens han dit que al pati hi havia ja el menjar. Un mena de buffet, amb una mica de tot. I mentre erem allà menjant el que era el nostre primer mos del dia, la núvia ha arribat!

Al tornar a la sala, tots dos, Vishnu i futura dona, eren als trons. La gent anava pujant a la tarima per fer-se fotos amb ells. Nosaltres també, és clar!

Quant han acabat les fotos, la gent ha començat a desaparèixer. Els uns cap a casa seva, la familia de la núvia cap el pis de dalt (on hi havia habitacions per descansar) i els nuvis i la familia del nuvi al pati per a fer un mos.

Quan han acabat de sopar, la núvia ha pujat al primer pis amb la familia per descansar, en Vishnu s’ha assegut amb nosaltres i els seus germans i amics. Cada vegada quedava menys gent a la sala.

A les 2:30 de la matinada, la núvia ha reaparegut i s’ha iniciat la cerimònia religiosa, amb 2 “sacerdots” el de la familia d’ell i el de la familia d’ella

Nosaltres hem gaudit una mica de la cerimònia, però degut a l’hora que era i el viatge etern del dia anterior ens hem retirat.

Els mateixos nois que ens han recollit al migdia ens han tornat a l’hotel.

Hem estat encantats de poder gaudir d’un dia tant especial per a tanta gent. Agraïts per la rebuda i l’afecte que ens han mostrat en tot moment.

Són aquests moments els que fan dels nostres viatges irrepetibles i màgics. Cada dia ens agrada més el món amb les seves diferències i amb la seva riquesa de gent.