Vistes del centre ciutat de Melbourne amb el riu Yarra i la lluna plena mig amagada 
Ahir divendres va ser la meva última nit a Melbourne.
En Jordi va dir: “Què et ve de gust fer?”
Jo vaig pensar: “Fer fotos nocturnes de la ciutat”.
I vam decidir anar al pis 88 del gratacels de vivendes més alt del món, Eureka Skydeck.
Eureka Skydeck, imponent!
Abans però, vam anar a SouthGate, una mena de recinte ple de restaurants i botiguetes davant de l’estació de trens de Flinders Street, a l’altra vora del riu Yarra. Allà ens vam comprar un parell de rotllos de suhsi amb en Jordi, i vam seure en un banc del passeig davant del riu
Un cop sopadets vam anar al gratacels Eureka Skydeck, el qual té un mirador al pis 88 a 285 metres d’alçada, el mirador més alt de l’hemisferi sud.
Ja només pujar a l’ascensor va ser tota una experiència. Se’m van tapar les orelles 3 vegades! I al final va semblar que feiem els últims 18 pisos amb el turbo posat jejeje
Un cop al pis 88, les vistes eren brutals. Melbourne és una ciutat immensa, extensa fins a l’horitzó, tot és ciutat! Grans zones verdes. El centre ple de gratacels. En dues paraules: IM-PRESSIONANT! 
Aquestes experiències sempre són genials en persona! Ja ho sabeu…
En el mateix pis 88, hi ha una segona atracció, The Edge. Vam decidir no anar-hi ja que ens demanàvem 7,5€ més… Coñe! Ja havíem pagat 18€ d’entrada pels 2… Bé, The Edge, consisteix en un cub de 3×3 metres tot de vidre, en el qual hi entres i un cop dins comença a sortir de la façana de l’edifici a 285m d’alçada! Mentre surt els vidres són opcas, però un cop fora, es tornen transparents i pots veure la ciutat sota dels teus peus i el cel damunt del teu cap! Ha de ser brutal!
The Edge, a l’Eureka Skydeck
Després de l’experiència “celestial” vam anar a fer un volt. La nit estava animada, era divendres, i la gent havia sortit a sopar, a passejar, als pubs…
Al Jordi li van entrar ganes de provar les patates fregides d’un lloc que fa cantonada a Flinders Street davant l’estació. Anuncien que tallem les patates a mà i sempre hi té gent… El fabulós Lord of the Fries
Si estaven bones? Bona pregunta, ho demanarem a en Jordi,
nyam nyam!
I vet aquí un gos i vet aquí un gat, que aquest conte de Melbourne, s’ha acabat!
Realment impressionant! Però pel que vau pagar per pujar, ja podríeu haver pagat per sortir al cub aquest.
I les “fries” estaven realment tallades a mà¿?
Perquè era una mica presa de pèl. Ja vam pagar forces calers per pujar 88 pisos
Ni idea el tema de les fries, però en Jordi deia que no tenien gust a patates congelades… pot ser sí que les tallaven a mà!