Després d’esmorzar a la “guest house” ens hem decidit a anar a veure la platja de Melbourne. Ho hem fet tot passejant, i hem tingut la fantàstica sort de creuar 2 parcs de camí al mar. El primer d’ells al barri on estem allotjats, a South Yarra, un parc petit però preciós on la gent de la zona hi corria, hi passejava els gossos o simplement passejava.
Fawkner Park, South Yarra.
Després ens hem trobat amb l’Albert Park. El triple de gran que l’anterior i amb un immens llac al seu centre, ple d’ànecs, gavines i altres ocellets. Aquí hi havia molta gent fent esport.
Vista del centre ciutat des de Albert Park.
Uns metres més enllà hem arribat a la platja. He de dir que no tenia massa interès, ja que és una mica com a Barcelona, molt poca sorra.
Així que hem decidit anar a descobrir el Luna Park, pensant que seria un altre jardí, però ens hem trobat amb això:
Luna Park: parc d’atraccions construït a principis del segle XX i restaurat a finals del mateix.
Després d’aquí hem anat cap a St. Kilda a buscar Acland street, on la Moira m’havia recomanat passejar-hi. Exactament em va dir que trobaria molts restaurants i pastisseries amb uns aparadors fantàstics i llaminers. Carrer amunt, carrer avall. Era d’hora per dinar i hem anat a buscar els St Kilda Botanical Gardens, on hem fet una mica de relax, jo una mica de massatge a l’esquena d’en jordi, observar a un senyor què feia algun tipus d’exercici com el thai chi…
En Jordi reposant al sol en el St Kilda Botanical Gardens.
Com que ja eren les 12:30h passades els nostres estómacs han començat a reclamar quelcom per menjar. I hem anat a parar al Seafod Claypots. On ens hem demanat una “Marinara” que consistia en uns espaguetis “frutti di mare”. Un gamba enorme, uns musclos, cloïses, calamars iuna mena de sofregit de tomàquet i ceba picantó myam nyam boníssim!
Però no ha acabat aquí la nostra golafreria i hem anat a una pastisseria que havíem vist abans de dinar i d’on fluïa una olor tremenda. Jo m’he demanat una mica de galeta feta de ametlles garrapinyades i tota ella banyada en xocolata ooohhhhh! i en Jordi un pastís de xocolata, tendre i dolç uhhhh!
Tots contents i amb la pnaxa plena, hem tornat xino xano a la guest house, fins que en Jordi ha començat a queixar-se de mal a l’ungla del dit petit del peu dret… aiiiii aquesta gent jove! Ho hem solucionat agafant un tramvia que ens ha deixat més aprop de la guest house!





A veure si pengam al bloc el comentari dels llocs on aneu a menjar, no? Per si algun dia vaig per allà
ja els tens penjats a http://multicuina.bloc.cat