La terra dels dolços
El primer àpat un cop trencat el dejuni, pel que hem viscut fins ara, és totalment dolç! A casa dels pares d’en Youssef, la mare preparava tots els dolços cada dia, excepte uns pastissets de farregosa elaboració: Chebakia. D’aquests només en fa una tirada un cop cada ramadà! Aquí en teniu una mostra,
A part dels dolços també feia una sopa, la harira, de la qual només us puc parlar dels ingredients que veia jejeje: patata, fideus, llenties, cigrons, alguna que altra verdura i espècies. Molt rebona. També fan el que ells diuen, la pizza marroquina, amb tonyina, una mena de sofregit picantó i olives.
A Xaouen com que no tenim a cap mama que ens faci els dolços els anem a comprar a la botiga. Igualment boníssims.
Cap allà les 23h la gent sopa. Imagino que el sopar deu anar en funció de cada casa. Nosaltres a Tanger, vam menjar, pollastre, xai, amanides variades…
I aquí, a Xaouen, la primera nit vam menjar en una petita guingueta, un tajine de sardines. El tajine pot ser de carn, peix, marisc i sempre acompanyat de verdures. La següent nit vaig preparar una truita d’esbergínia i carbassó ole ole i ahir al vespre en Youssef ens va deleitar amb unes verduretes amb salsa i amanida de cogombre, tomàquet i ceba!
holaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!!!!!!!
que us agradat el menjar marroqui